divendres, 29 d’agost del 2008

El darrer Michael Brecker



Aquests dies estic sentint "Pilgrimage", el darrer disc que va enregistrar Michael Brecker, ja malalt, abans de morir a causa de la leucèmia. La formació que l'acompanya és absolutament de luxe: Pat Metheny a la guitarra, John Patitucci al baix, Jack DeJohnette a la bateria i les tasques de piano se les reparteixen Herbie Hancock i Brad Mehldau. Jo diria que, a banda del saxofonista, qui destaca clarament és Metheny i no només per les seves parts solistes sinó per la seva feina global. Les composicions (totes de Brecker) són molt bones i el nivell d'execució és el que s'espera d'aquests músics de primera línia.

dimecres, 27 d’agost del 2008

Ramon Fossati, Toni Solà & Ignasi Terraza Trio


L'altre dia vaig veure pel Canal 33 un concert Ramon Fossati, Toni Solà & Ignasi Terraza Trio (que es pot veure a la web) en què presenten el seu disc "Black Keys", guanyador del Premi Enderrock 2008 com a millor disc de jazz. No inventen res però la fórmula està molt bé: recorden els actuals Earthworks però amb un toc una mica més comercial. És un quintet que dóna sensació de big band. Molta elegància i cap exageració.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Coses que volen


Una escultura de Paul McCarthy que representa una caca gegant de gos, i que s'exhibia al jardí del Paul Klee Centre de Berna, va fer un vol de 200 metres i va aterrar a un camp proper. Una enorme caca voladora.

La notícia m'ha recordat la famosa anècdota de Pink Floyd: per a la foto de la portada del seu disc Animals (1977), van decidir lligar un porc inflable a les conegudes xemeneies de la Battersea Power Station (una central elèctrica londinenca) de manera que fes l'efecte que el porc volava per sobre de l'edifici. I el fet és que quan estaven preparant la cosa (existeix filmació), el porc es deslligà i, efectivament, va volar (lectura imprescindible per als qui no coneixen l'anècdota). Qui deia que els porcs no volen?

(Més informació: aquest article escrit pel propi Storm Thorgerson).

dijous, 14 d’agost del 2008

Meravellosos UFO


Aquests dies estic sentint els dos darrers discos d'UFO, You Are Here (2004) i The Monkey Puzzle (2006). No era fàcil trobar un guitarra per a una veterana banda com UFO i cal reconèixer que han tingut tanta sort com Deep Purple amb Steve Morse: Vinnie Moore ha encaixat amb l'estil de blues i rock clàssic de la banda però alhora hi afegeix el seu alt nivell tècnic. Aquests dos discos i el directe Showtime en són la prova.

divendres, 8 d’agost del 2008

La curta vida dels CDs

DSC04098_1024
Aquest CD no té més de quatre anys i servia de còpia de seguretat d'arxius (no era utilitzat habitualment sinó que estava tancat a un armari). Part de les seves dades ja són il·legibles.