dissabte, 29 de desembre del 2012

Homeatge a Led Zeppelin (Kennedy Center Honors)

Com cada any, el John F. Kennedy Center for the Performing Arts ha celebrat la seva cerimònia de reconeixement i homenatge a diverses personalitats del món de la cultura.

Enguany, els honors han estat per a Buddy Guy, Dustin Hoffman, David Letterman, Natalia Makarova, i Led Zeppelin. Aquest vídeo mostra l'homenatge a Led Zeppelin, des del discurs inicial de Jack Black, fins a la cloenda amb un sensacional Stairway To Heaven interpretat per Heart amb Jason Bonham a la bateria, una secció de corda i un cor de gospel. Tot sota la mirada del president Obama i dels propis Jimmy Page, Robert Plant i John Paul Jones:

dilluns, 24 de desembre del 2012

Oscar Peterson

Un 23 de desembre però del 2007 va morir als 82 anys un dels més grans pianistes del jazz: Oscar Peterson. Enèrgic i amb una tècnica brillant, era l'extrem oposat a, per exemple, Monk. Mai va tenir l'aura de misticisme que va envoltar figures com Miles Davis, ni va despertar la fascinació de Chet Baker o Billie Holyday.

Però era un treballador incansable del jazz. I no només era un brillant solista i líder del seu famós trio. Un dels enregistraments que més m'agraden de Peterson és els dos discos que va fer acompanyant Ella Fitzgerald i Louis Armstrong. Finíssim. Mai em cansaré de reivindicar-lo.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Ha mort Dave Brubeck

S'acaba de saber que Dave Brubeck ha mort aquest dimecres als 91 anys. Aquest pianista, amb les seves ullres de pasta i el seu aspecte de professor universitari, té entre els seus mèrits el d'haver fet un dels discos més aclamats, d'aquells que sempre ocupen un dels primers llocs dels llistats de millors discos de jazz: Time Out. Mestre del compàs (probablement és pianista més estimat pels bateries), i excel·lent compositor, desapareix una de les icones del jazz.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Uncle Sal a Can Jordi


Ahir es va muntar un bon pollastre a Can Jordi. Els Uncle Sal van estar tocant durant hores mentre queia la pluja a l'exterior i la gent es concentrava a l'interior de la blues station. Però no per això els Uncle Sal van afluixar volum, no. Van atronar com si fos un vespre d'estiu a l'aire lliure. "Es pot tocar millor però no més fort", Soulman Sandro dixit (em faré una samarreta amb aquesta frase).

Els Uncle ho van donar tot. Van descarregar el seu rock amb sabor de Jack Daniels i la gent s'ho va passar molt bé. Jo em vaig dedicar a fer fotos i vaig acabar tocant algunes cançons amb ells! Bona música, bon ambient i bona companya.