dissabte, 17 de desembre del 2005

Progressem: Perfect Pair 10.12.2005

Perfect Pair - Barcelona 2005 Perfect Pair - Barcelona 2005

El 10 de desembre vam fer el tercer assaig d'aquesta etapa de reunió. Cal dir que el trio ja sona força bé i l'ambient és molt relaxat. L'assaig ha estat enregistrat i algun fragment ha estat filmat. Enguany no n'hi haurà més. Esperem un inici de 2006 amb més activitat!

dijous, 8 de desembre del 2005

25 anys


Tots els mitjans de comunicació n'han parlat, com no podia ser d'altra manera. D'entre tot allò que envolta el 25è aniversari de la mort de Lennon, només vull destacar l'edició d'una versió remesclada i remasteritzada del disc Walls and Bridges, que certament recomanem.

dimarts, 29 de novembre del 2005

Desembre de feina


Aquest desembre podré estar tres setmanes a Barcelona. Serà una ocasió obligada per aprofitar al màxim i fer tants assaigs com sigui possible. Malauradament el fet que el Joan visqui a Lleida (i que també té els seus compromissos) no facilita que ens poguem trobar tots tres a Barcelona i assajar. Farem el que podrem.

dimecres, 2 de novembre del 2005

Primer assaig de reunió

Dissabte 29 d'octubre del 2005 vam fer el primer assaig de reunió i ja en tenim les fotografies corresponents. Els nervis i els cinc anys d'inactivitat es van notar però diumenge 30 vam fer un segon assaig i la cosa ja va ser molt diferent i vam fer una sessió molt productiva. N'hi haurà més, si tot va bé, al desembre.

Perfect Pair - Barcelona 2005

Perfect Pair - Barcelona 2005

Perfect Pair - Barcelona 2005

Perfect Pair 29 oct. 2005 - PIC06619

Perfect Pair - Barcelona 2005

Perfect Pair - Barcelona 2005

dijous, 27 d’octubre del 2005

La reunió tira endavant


Malauradament només podrem fer un assaig aquest més de novembre. Definitivament, M. Blanc no hi prendrà part, tot i que ens agradaria que a darrera hora es preparés un tema i el poguessim tenir sobre l'escenari. Ahir l'Edu i jo vam arribar a fer un repertori provisional. Hi ha més cançons de les que podem tocar però en funció de com surtin al local en triarem unes o unes altres. Dissabte 29 és el primer assaig. El darrer fou fa cinc anys.

dilluns, 17 d’octubre del 2005

L'encert de McCartney


És el que té la vida. Els Rolling Stones, els rebels, els transgressors, els nens dolents, han facturat un disc sens dubte més que acceptable, amb fortes arrels de blues (cosa que s'agraeix) però amb cap ambició compositiva i sense cap clàssic. I Paul McCartney, el comercial, l'aburgesat (?), el de les baladetes, ha fet un disc molt més agosarat, creatiu, treballadíssim a l'estudi, amb brillants composicions i brillans arranjaments, molt més complet i variat a nivell estilístic (una cosa que trobem a faltar en els Stones dels darrers discos en estudi), fent cançons de rock directe, de rock progressiu, pop amb arranjaments de vent, de corda, o només amb una guitarra acústica, cançons que no estarien fora de lloc a "Abbey Road" o a l'album blanc (i això sense plagiar els Beatles). Sona nou però segueix la tradició i és 100% McCartney. És el millor que ha fet aquest home des de Flowers in the Dirt. Fins i tot millor.

divendres, 14 d’octubre del 2005

Reunió


Aquests dies s'ha anat gestant el projecte de fer un concert de reunió (per una nit) de Perfect Pair el proper desembre. M. Blanc ha declinat amablement l'oferiment però el Joan ha acceptat prendre-hi part, de manera que actuarem (si això arriba a materialitzar-se) en format de trio, cosa que ja vam fer a alguns assajos entre el 1999 i el 2000. La idea és, per augmentar el poder de convocatòria, convidar altres músics a participar durant algunes caçons. De moment sembla que la Sandra i el Jordi Barnils d'Alliance hi col·laboraran. Només podrem fer un parell d'assajos al novembre i un parell més els dies previs al concert. Ja veurem com evoluciona tot plegat.

dissabte, 24 de setembre del 2005

Bonzo: 25 anys


Aquest 25 de setembre és el 25è aniversari de la mort de John Henry (Bonzo) Bonham. Més enllà de la seva tècnica o el seu virtuosisme, Bonham va ser un músic que pel seu concepte del paper que havia de tenir la bateria dins un grup de rock, per la seva potència, so i creativitat, va esdevenir un element de referència obligada i un dels bateries més influents de la història del rock, des del rock dur fins el hip hop. Aquesta és una selecció d'enllaços que mereixen una visita:

L'entrada de John Bonham a la Wikipèdia
La pàgina de la coneguda web Electric Magic
La John Bonham Tribute Page
La pàgina d'Alex Reisner
Aquesta pàgina de Ginger Baker
El model Bonham de la casa Ludwig

divendres, 23 de setembre del 2005

Literatura i black metal


L'any 1982 va veure la llum el disc "Black Metal" de la banda britànica Venom. Aquell disc és un referent per a nombroses bandes de metal i va donar nom a un estil que ha evolucionat fins a l'actualitat. Una de les cançons més destacades d'aquell disc (que va ser reeditat recentment amb material afegit) és "Countess Bathory", basada en la figura històrica d'Érzsebet Bàthory, la comtessa sanguinària.

Al suplement de cultura de l'Avui del 22/09/05, podem llegir un article de Daniel Boada (versió html i versió pdf) sobre aquesta dona amb motiu de la publicació del llibre "Ella, Drácula" (Planeta 2005) de Javier García Sánchez. Es tracta d'una biografia novel·lada sobre l'aristòcrata hongaresa que va néixer el 1560 i que va segrestar i torturar impunement durant més de vuit anys més de 600 noies. I ho va fer sense cap motiu aparent, sense treure'n cap profit directe, sense odiar, sense buscar venjança i fins i tot sense treure'n ni tan sols plaer. Va ser una fanàtica de la bruixeria, i el seu afany per aconseguir la immortalitat la va portar a endinsar-se per un camí de bogeria cada cop més fosc. Una lectura obligada per als amants del black metal.

dimecres, 21 de setembre del 2005

Nou i vell material de Dio


El proper 3 d'octubre sortirà la reedició de "Holy Diver", el clàssic de Ronnie James Dio, que ha estat remasteritzat i té l'afegit d'una entrevista amb el mestre.

Això coincidirà amb l'edició del DVD "We Rock", que inclou dues actuacions filmades durant la gira de "Holy Diver" de 1983-84. La formació que va fer aquells concerts era:
Ronnie James Dio - veu
Vinny Appice - bateria
Jimmy Bain - baix
Vivian Campbell - guitarra

dimarts, 20 de setembre del 2005

El futur de Pink Floyd


"M'ho vaig passar realment bé al concert Live 8. Espero que ho fem un altre cop. Va ser més que bo. Si sorgís una altra oportunitat, fins i tot puc imaginar-nos fent Dark Side Of The Moon un altre cop, ja saps, si fos per a alguna ocasió especial. Estaria bé sentir-ho un altre cop. El Live 8 va estar molt bé".
És Roger Waters a una entrevista del número d'octubre de la revista Word Magazine.

No cal perdre l'esperança doncs.

dilluns, 12 de setembre del 2005

Dia trist per al metall català


Alliance diuen adéu. El grup no seguirà endavant. No em correspon a mi analitzar els motius o les causes però vull expressar la tristor que produeix aquesta notícia, i és el meu deure moral posar de manifest que amb l'adéu d'Alliance perdem una de les millors bandes que han sorgit al Principat, una banda que tenia bones composicions, repertori atractiu i bona tècnica, i que omplia un buit dins el panorama del rock a casa nostra. Malauradament, no hauran tingut prou temps com per donar-se a conèixer. Als que hem seguit la seva trajectòria sempre ens quedaran els records i aquells que no ho han fet sempre tindran les seves gravacions.

Trista notícia, sens dubte.

dimarts, 6 de setembre del 2005

Nou disc de Ringo i dels Stones


Acaben de sortir al mercat aquests dos discos: "A Bigger Bang", el nou dels Rolling Stones i "Choose Love", el nou d'un dels dos beatles vius, Ringo Starr. Sobre el paper, els Stones mantenen la seva rauxa i inclouen lletres contestatàries com ara "Sweet Neocon", mentre que (sempre sobre el paper) l'exBeatle fa un disc amable i convencional. Les aparences enganyen. I de fet, després d'haver-los sentit diverses vegades, què voleu que us digui, crec que el bo d'en Ringo, fent aquell rock simpàtic i sense pretensió es menja amb patates uns Stones que han facturat un disc que no és millor ni pitjor que "Voodoo Lounge" (1994) o "Bridges To Babylon" (1997) i no passarà a la història. S'han limitat a fer un disc correcte. Quan la principal emoció que desprèn l'audició d'un nou disc dels Stones és precisament pensar que s'està sentint un nou disc dels Rolling Stones, malament. Certament, és un regal dels Déus tenir un Mick Jagger en aquest estat de gràcia i un grup que sona com ho ha fet tota la vida. I s'agraeix molt el retorn a les arrels de blues. Ara bé, les idees, la creativitat, el talent compositiu (qui ho diria, oi?), la feina d'arranjaments, tot això ens ho proporciona el vell Ringo. Només a la primera cançó del seu anterior disc, "Ringorama" (2003), hi ha més talent creatiu i més risc que als tres darrers discos dels Stones. Cal dir-ho. I que Déu ens els conservi a tots per molts anys.

dijous, 1 de setembre del 2005

El directe dels Maiden


Acaba de sortir Death on The Road, el nou directe d'Iron Maiden, enregistrat durant la gira de Dance of Death a Dortmund (Alemanya). S'editarà en format DVD i CD àudio. El DVD inclourà un documental de 70 minuts sobre el procés de composició i enregistrament de Dance of Death i els preparatius de la gira (és la primera vegada que Maiden permeten tenir càmeres presents durant les sessions d'enregistrament). El DVD també inclou tots els clips promocionals de Dance of Death, filmacions en directe a Sud Àfrica i entrevistes. Una delícia, vaja. Tenir un grup com Iron Maiden en aquest estat de forma l'any 2005 és certament un regal. Que duri.

dilluns, 29 d’agost del 2005

Què passarà amb Helloween?


Després d'un disc fosc com "The Dark Ride" (2000) i de la posterior sortida de Roland Grapow i del gran Uli Kusch, semblava que Helloween iniciaven una preocupant davallada. La publicació de "Rabbit Don't Come Easy" (2003) ho va desmentir: un disc que mantenia una indubtable essència Helloween però que sorprenia per les seves dosis d'experimentació i mostrava una versatilitat estilística poc habitual en grups de metal massa acostumats a agafar cançons de taverna germànica i passar-les per la batedora (un recurs fàcil, no ens enganyem). Però no va ser així. A "Rabbit Don't Come Easy" teníem una col·lecció de cançons de luxe i un dels cantants més polifacètics i amb més personalitat del metal actual.

La publicació del nou disc de Helloween està prevista per a l'octubre del 2005 i el seu títol serà "Keeper Of The Seven Keys - The Legacy". Fer referència a aquests dos emblemàtics discos de la seva carrera amb un títol com aquest és certament pretenciós i arriscat. Hi haurà qui acusarà la banda de fer una maniobra publicitària per mirar de fer reviure els gloriosos dies de finals dels 80. Esperem que no sigui així.

dimecres, 24 d’agost del 2005

Xarxes P2P i mp3


PuntBarra es fa ressò de la publicació d'un article a l'Avui sobre les xarxes P2P i la descàrrega de música. I l'article no serveix per confondre deliberadament els lectors amb l'habitual joc de terminologia criminalitzadora, i això és bo. Per cert, ja sé que és demanar massa, però sempre trobo a faltar referències al format ogg, en contrast amb l'omnipresència de l'mp3. Convindria difondre'l.

divendres, 19 d’agost del 2005

Ian Gillan fa 40 i 60 anys!


Ian Gillan, una de les millors veus que ha donat el rock, avui fa 60 anys. I enguany també celebra els 40 anys de carrera musical. Efectivament: com passa el temps! I ho celebra amb l'edició d'un CD i documental DVD anomenat Gillan's Inn, que és una gravacó de cançons de tota la seva carrera (i això no només inclou Deep Purple sinó també el seu pas per Episode Six, l'etapa en solitari, i Black Sabbath), i ho fa amb una sèrie de músics convidats entre els que podríem destacar Joe Satriani, Jeff Healey, Janick Gers, Toni Iommi o Uli Jon Roth, a més d'un misterós Fanny Craddock (pseudònim sota el qual encara no se sap quin conegut músic s'hi amaga). Serà l'home de negre? L'ocasió s'ho mereixeria però és improbable. De moment, Deep Purple segueixen enllestint els darrers detalls de "Rapture", el seu proper disc, i fent gires amb més concerts i al llarg de més països que la majoria de grups joves.

dijous, 18 d’agost del 2005

Phil Lynott : l'homenatge definitiu


El 19 d'agost tindrà lloc a la cantonada de Grafton Street i Harry Street (Dublin) la solemne inauguració del monument a Phil Lynott en forma d'una estàtua de bronze. L'endemà, 20 d'agost, dia en què Lynott hauria fet 57 anys, tindrà lloc un concert commemoratiu que inclourà la participació d'antics membres de Thin Lizzy com Gary Moore, Brian Downey, Eric Bell, Scott Gorham i Brian Robertson. Un dia històric per a la cultura irlandesa i un just reconeixement per a aquesta figura cabdal de la història del rock.

dimarts, 16 d’agost del 2005

La fina línia d'Octavarium


Aquests dies estic sentint el darrer disc de Dream Theater, 'Octavarium'. Cal dir que, com tot disc d'aquesta banda, sempre ofereix un alt nivell compositiu i una interpretació tècnicament destacable. Hi ha dues coses, però, que sorprenen. La primera és que no hi ha sorpreses. Jo sóc dels que creu que Dream Theater haurien d'arriscar una mica més, en la línia d'alguns moments de Six Degrees Of Inner Turbulence, encara que el resultat no ens acabi d'agradar. A Octavarium hi ha una gran qualitiat general però no trobem res que no coneguessim abans. Què s'ha accentuat? Els homenatges a algunes de les bandes dels anys 70 més influents per al grup. La qüestió, però, és on posem la línia que separa l'homenatge del plagi. A Octavarium hi ha moments que la banda sona descaradament a U2 i fa una progressió d'acords i una línia vocal (I walk beside you) que no fan per a una banda que hauria de ser capdavantera del rock progressiu. A Train of Thought ja recordaven a Metallica en alguns fragments. Cap problema. Però dels molt evidents homenatges a Pink Floyd i a Yes (i no és el primer cop), que trobem a Octavarium, què voleu que us digui? No comença a passar de la ratlla? Bé, com a mínim tornem a sentir el teclat de Jordan Rudess. Ja és alguna cosa.

dijous, 11 d’agost del 2005

La renaixença


Han hagut de passar cinc anys des del darrer assaig formal i quatre des del darrer enregistrament (l'Edu i jo), i ens hem hagut de dispersar (Lleida-Barcelona-Eivissa) perquè ara, com qui no vol la cosa, hagi sorgit la idea de fer una gravació conjunta, pista per pista amb el Cubase, que viatjarà via ADSL, de casa a casa fins a la mescla final. De moment provarem amb una versió del Tom Sawyer i, si surt bé, mirarem de fer algun tema propi.

I això coincideix amb el fet que he enregistrat dues cançons noves i les enviaré a Lleida per tal que el Joan i la Sandra facin una línia vocal hi posin lletra. Posteriorment, la Sandra enregistrarà la pista de veu.

Tot plegat en uns moments en què Alliance travessen una etapa de dubtes i incerteses, molt trist si tenim en compte que parlem d'una de les millors bandes de metal del país.

dilluns, 1 d’agost del 2005

Ho ha tornat a fer


Ho ha tornat a fer. Robert Plant ha tornat a soprendre tothom amb aquest nou disc, Mighty Rearranger. Ha aconseguit una excel·lent fusió de sonoritat vella (la que hom troba als discos dels vells bluesmen i la sonoritat de qualsevol disc d'un grup actual. Blues i rock poderós amb les conegudes influències àrabs i orientals. Res de nostàlgia. Res d'explotar la fórmula Zeppelin. Investigació musical amb una base documental i una experiència monumentals. Que n'aprenguin, els Claptons. Ara només esperem algun dia poder gaudir d'un altre disc conjunt de Jimmy Page i Robert Plant.


I encara enguany podem tenir un altre agradable regal si el gran Eric Burdon publica el seu esperat nou disc, probablement de blues. El que ara per ara és segur és la publicació d'un disc en directe, "Eric Burdon and The Animals - Athens Traffic Live", enregistrat a Grècia al desembre del 2004, durant la gira del gran disc de tornada de Burdon als estudis, "My Secret Life".

dimarts, 26 de juliol del 2005

Nova fita del Pat Metheny Group


Estic sentint The Way UP, el darrer disc del Pat Metheny Group. Es tracta d'una única composició del veterà guitarrista i el seu etern company de grup, el teclista Lyle Mays (el pianista més elegant que ha donat el jazz des de...), que té una durada de 68 minuts i abasta tot el ventall d'estils que han caracteritzat aquest grup fins a l'actualitat. Un excel·lent treball, que ens recorda l'ambició i la creativitat d'anteriors fites com fou Imaginary Day. Em sap greu haver-me perdut el seu recent concert a Barcelona.

dilluns, 25 de juliol del 2005

Bon disc dels Foo Fighters


Foo Fighters han fet un gran disc. In Your Honor no és Physical Graffiti però en poden estar orgullosos. I, per cert, hi participa John Paul Jones. És un disc agressiu i accessible, comercial però inspirat i molt ben facturat, que es presenta en forma de doble CD: un primer disc elèctric i un segon disc acústic. Costa decidir quin dels dos és millor, cosa que diu molt en favor seu. I ho diu un que no era precisament fan de Nirvana.

divendres, 15 de juliol del 2005

La mítica mapex

PIC02654

Juliol 2005. Abans del concert d'Alliance a Razzmatazz, vaig anar uns dies a Lleida a veure el Joan i la Sandra. Aquesta és la renovada i mítica Mapex, que sona millor que mai.

Virtual Pair

Perfect Pair 02.06.05 virtual_JUL2005

Amb motiu del concert d'Alliance a Razzmatazz (Barcelona) el 2 de juliol del 2005, per a la final del concurs Emergenza, ens vam trobar els membres de Perfect Pair. El descontrol i el fet que alguns van haver de marxar aviat va fer impossible una foto de tots quatre, però de tota manera aquesta és la foto virtual de Perfect Pair feta a partir de dues fotos preses aquella memorable nit.

dimarts, 14 de juny del 2005

La reunió de Pink Floyd


Fa setmanes que circulava el rumor però ahir la BBC ho va confirmar. La formació clàssica de Pink Floyd es reunirà per un dia amb motiu del concert benèfic Live 8, que tindrà lloc el 2 de juliol a Hyde Park, organitzat per Bob Geldof (qui també organitzà el Live Aid del 1985), i que ha estat el responsable de la reunió. Brain Damage assegura que David Gilmour no ha pres la decisió definitiva fins divendres 10 de juny. El guitarrista ha assegurat que en un context d'esdeveniment benèfic com aquest, les diferències que ell i Waters hagin pogut tenir en el passat esdevenen molt petites. Tot i que no ha estat confirmat, és pràcticament segura l'aparició d'un DVD de l'esdeveniment.

dimarts, 7 de juny del 2005

Algunes novetats i bones notícies

No exactament per a Perfect Pair. Fa algunes setmanes que, per una o altra cosa, no puc enllestir les dues o tres cançons que tinc entre mans. I també he de solucionar els problemes de so de les pistes de bateria fetes amb el Cubase.


Novetats. És agradable poder sentir el nou disc de Bruce Dickinson, "Tyranny of Souls", amb excel·lents guitarres i producció de Roy Z. Potser un xic massa convencional si el comparem amb el magistral "Balls to Picasso".


I tot just acabo d'adquirir per 10€ l'"Iron Fist" de Motörhead, versió remasteritzada amb bonus tracks, llibret amb fotos i lletres. Per 10€. Un luxe. Per commemorar el 30è anniversari de Motörhead, s'editarà una edició especial del seu disc "Bomber" en format de doble CD (el segon CD dedicat a material extra). També dins les celebracions d'aquest 30è anniversari, el 4 de juliol sortirà "Stage Fright", un DVD enregistrat a Dusseldorf el 7 de desembre del 2004 (gira d'"Inferno"), filmat amb 23 càmeres, que inclourà documentals, entrevistes (tot subtitulat), en total unes quatre hores de material.

I Alliance tenen nou material enregistrat i estan treballant sobre noves composicions.

dijous, 26 de maig del 2005

L'òpera de Roger Waters


Finalment Roger Waters ha acabat l'enregistrament de la seva òpera Ça Ira i ha enviat els màsters a Sony Classical per a la seva publicació el proper 27 de setembre en format CD i DVD. Probablement hi haurà presentació en directe a Roma al novembre, amb orquestra, cantants solistes, cor de nens i cor de veus adultes. I pel que fa al seu disc de rock, està previst que s'editi l'any 2006. Tot i que ja té prou material com per 'treure'l demà mateix', esperarà arrodonir i donar coherència al conjunt de l'obra. Si arriba al nivell de qualitat del seu predecessor, Amused to Death (1992), podrem estar més que satisfets.

dimecres, 25 de maig del 2005

Notícies de Whitesnake


Llegim que Whitesnake hauran de retardar la publicació del seu proper DVD en directe perquè el seu productor ha patit un atac de cor. David Coverdale va comentar, en clau d'humor, que no sabia que el material fos tan poderós i que hauran d'incloure una advertència que digui que el grup no es fa responsable de coses com aquesta. El DVD fou enregistrat l'octubre passat al Hammersmith Apollo de Londres i s'anomena "The Rock & Roll, Rhythm & Blues Show". També sortirà una edició limitada que inclourà un (o dos?) CDs amb l'àudio del show. Dues coses serien desitjables: que el grup entrés a l'estudi després de l'estiu i que els responsables de la seva web oficial en milloressin l'aspecte i l'accessibilitat. Cal recordar que l'actual formació de Whitesnake és aquesta:

-David Coverdale: veu
-Doug Aldrich: guitarra
-Reb Beach: guitarra
-Timothy Drury: teclats
-Uriah Duffy: baix
-Tommy Aldridge: bateria



Uns altres que ja fa temps que s'han reunit i no deixen de girar però no entren a l'estudi són Slayer. Probablement la pressió de fer el disc de retorn de la formació original és massa forta. Ara bé, si han de fer un altre God Hates Us All, que no en tinguin cap pressa.

dimarts, 17 de maig del 2005

Gran disc de Russell Allen


Una agradable sorpresa és l'aparició d'aquest primer disc en solitari de Russell Allen, el cantant de Symphony X. Tot i que a nombrosos temes hi participa el seu company i guitarrista de Symphony X, Michael Romeo, el disc d'Allen s'allunya del so de metal tradicional amb tocs progressius que caracteritza el seu grup i ens ofereix un gran disc de rock dur que a estones recorda els Badlands de Jake E. Lee i Ray Gillen, i a estones pot recordar Led Zeppelin. Sorprèn sentir Romeo fent una insòlita execusió de slide guitar o el seu company de Symphony X, el teclista Michael Pinella recordant grups progressius dels 70.
No ens desagradaria veure incorporada aquesta diversitat estilística a Symphony X. Molt recomanable. Més informació del disc: rockservatorio.es, cdmetalworks.com.ar.

Per cert, Alliance han passat una altra eliminatòria del festival Emergenza i tocaran el 3 de juliol a Razzmatazz 1. Properament penjaran tots els detalls sobre el tema a la seva web.

dimarts, 10 de maig del 2005

Soul Sirkus i nous temes


El món del rock està de sort amb el naixement d'una banda que va entrar a l'estudi per fer el seu primer disc i ha parit un clàssic. Soul Sirkus no són uns principiants: Neal Schon (Journey...) a la guitarra, Jeff Scott Soto (Malmsteen, Talisman) a la veu, Marco Mendoza (Whitesnake, Thin Lizzy, Ted Nugent) al baix, i el bateria Deen Castronovo (Journey, Ozzy, Steve Vai). Aquesta formació va enregistrar el disc World Play. La substitució de Castronovo a meitat de gira per Virgil Donati (Planet X) va provocar la decisió del grup publicar una segona edició del disc amb les parts de bateria enregistrades per Donati i quatre temes extres. Un clàssic del hard rock que recomanem especialment.

I pel que fa a Perfect Pair, recentment he enregistrat una prova d'un nou tema (la bateria feta amb Cubase) i estic preparant el segon. A més, el meu cosí ha anunciat una possible visita al juny.

divendres, 6 de maig del 2005

El planeta Jimmy Page


Jimmy Page, el que fou guitarrista de Led Zeppelin i un dels músics més influents de la història del rock, acaba de veure com la comunitat científica ha batejat un planeta amb el seu nom, tal com es pot llegir a aquesta web de Harvard. Posar nom a un planeta és el final d'un llarg procés que pot durar decennis.

divendres, 29 d’abril del 2005

Nous temes


Aquest nou mètode d'enregistrament, fent primer les pistes de bateria amb el Cubase, és més lent del que em pensava però el ritme de composició no ha baixat. En condicions normals suposo que tindria ja dues o tres noves cançons gravades. Avui n'he compost una altra, de cap a peus, i n'he enregistrat les guitarres de prova. Alliance, per la seva banda, estan remodelant el grup i la web. Aviat estarà actualitzada.

This new recording method, making the drum tracks with Cubase first, is slower than I thought. I've been composing, though. In normal circumstances I should have two or three new songs recorded. This afternoon Ive composed and recorded guitar for a complete new song. Alliance are undergoing through some changes within the band and their website. It will be updated soon.

dimarts, 19 d’abril del 2005

Una perla


«El rock és l'expressió de passions elementals, que a les
grans concentracions musicals adopten caracterítiques
culturals, és a dir, de contraculte, la qual cosa és oposada al
culte cristià»

Joseph Ratzinger dixit

divendres, 8 d’abril del 2005

Guitar Player 2.0


Aquests dies estic "remasteritzant" el (mític) enregistrament d'Alliance al Guitar Player Club l'any 2003, perquè al seu dia l'extracció del so del miniCD original es va fer amb pressa i és millorable. També segueixo treballant amb el Cubase i crec que tinc dues noves cançons gairebé acabades (la composició).

Currently remastering the (legendary) Guitar Player Club gig by Alliance, since this was not done properly in 2003. Also working on the drums for two almost finished songs (the composition) for Perfect Pair.

dimarts, 29 de març del 2005

Cubase - Megadeth


Aquests dies estic fent pistes de bateria per a noves cançons amb el Cubase. És lent però permet fer exactament el que hom té al cap.

I avui sentia el darrer disc de Megadeth, The System Has Failed. Quan va sortir i el vaig sentir no em va semblar que fos cap meravella, però ara m'he adonat que el disc és força bo. Segueixo sense entendre com en Vinnie Colaiuta va enregistrar la bateria d'un disc com aquest, i em segueix agradant molt en Mustaine com a guitarrista: no només fa totes les rítmiques sinó que els seus solos són excel·lents.

Currently working on drum tracks with Cubase. Slow work but powerful software.

Also listening again to The System Has Failed by Megadeth. I like it better now than when it came out. Mustaine amazes me not only as rhythm guitarist but also as a lead guitar player, and can't imagine how come Vinnie Colaiuta accepted to take part in an album like this.

dimarts, 15 de març del 2005

Les fotos del mestre


Allan Holdsworth va oferir un gran concert dins del Festival de Jazz de Terrassa. Ja en podeu veure les fotografies.

Allan Holdsworth played an astonishing gig at the Terrassa Jazz Festival. The images are now avaliable.

Proselitisme no, Corea


Estic sentint el disc de reunió de la Chick Corea Elektric Band, "To the Stars", i he de dir que tot i que havia llegit crítiques que deien que era molt comercial i facilet, el disc és molt bo i demostra que la banda segueix en plena forma tretze anys després del seu darrer disc. La qüestió és que, com és sabut, el Sr. Corea pertany a l'Església de la Cienciologia, fundada per L. Ron Hubbard (considerada secta perillosa i prohibida a molts països i de la qual també en són membres gent com els actors John Travolta o Tom Cruise). Bé, doncs, amb el pretext que el disc es basa en el llibre, tant el títol del disc com la portada corresponen al títol i la portada de la novel·la homònima del Sr. L. Ron Hubbard. Un detall molt cutre i innecessari per part del Sr. Corea, que fins ara no havia permès que les seves opcions religioses influissin la seva obra musical.