- Fragment Vell 1.1 1:20
- Fragment Vell 1.2 1:54
- Fragment Vell 1.3 1:03
- Fragment Vell 1.4 3:33
- Fragment Vell 1.5 5:16
- Fragment Vell 1.6 2:28
- Fragment Vell 2.1 2:41
- Fragment Vell 2.2 3:01
- Fragment Vell 2.3 4:34
- Fragment Vell 2.4 6:41
- Fragment Vell 2.5 1:46
- Fragment Vell 2.6 3:02
- Fragment Vell 2.7 2:42
- Fragment Vell 2.8 3:18
- Fragment Nou 99 01 1:53
- Fragment Nou 99 02 4:52
- The Edu Solo Sampler 4:05
A inicis dels anys 90 vaig fer un seguit d'enregistraments experimentals fets a base de sons electrònics i humans que jo mateix vaig executar o modificar (hi ha des de sons fets partint de la meva guitarra fins a interferències radiofòniques o la meva veu). Tot és enregistrat i mesclat amb un aparell analògic de 4 pistes. No hi ha samplers. No és música ambiental. Al meu cosí no li va agradar. Al seu moment ho vaig anomenar "soroll", però he rebutjat aquesta etiqueta després que certs moviments de pretesa avantguarda van autoqualificar les seves produccions com a "Noise". De tota manera l'etiqueta tampoc era encertada atès que música és qualsevol so fet amb una intenciionalitat. L'any 1999 vaig reprendre breument aquesta activitat. Un recull de totes les cintes supervivents, majoritàriament del 1993, és aquest CD. [Música composta/improvisada per F. Nogués ("The Edu Solo Sampler" inclou fragments de música improvisada per E. Maluquer)].
In the beginning of the 90s I did several experimental recordings based on electronic and human sounds performed or treated by myself. Some sounds came from my guitar, even from radio noises or my own voice. Everything was recorded and mixed with an analog 4 track recorder. No samplers. This is not ambient music. My cousin did not like it. At that time I decided to call this "noise", but I no longer use this word since a so-called proggressive bunch of people decided to name their music "Noise". Anyway the word is wrong since any sound intentionally performed may be called music. In 1999 I did some more of this recordings. A compilation of all the surviving tapes mainly from 1993 is this CD.
SONORIAL CAC REVISITED 94-95 (2000)
- Campanetes 01 2:10
- Instrum. guitarra ca.94 01 3:59
- Instrum. guitarra ca.94 02 4:47
- Machine 95 part 1 10:46
- Machine 95 part 2 20:08
- Improv. guitarra ca.94 part 1 1:02
- Improv. guitarra ca.94 part 2 0:30
- Crimdon 5:14
- Guit. improv. 94 10:09
- Improv. 94 4:34
- Noise 94 01 7:10
- Noise 94 02 0:53
- Noise 94 03 2:03
L'any 2000 vaig agafar les cintes supervivents d'experiments sonors fets els anys 1994 i 95, i les vaig mesclar de la mateixa manera que vaig mesclar les del 1993, entre d'altres, per al Sonorial Cac Revisited vol. I. Aquest CD té més música "convencional" i menys experiments sonors, però barreja ambdues coses, i té una extremada versió del tema Machine, que naturalment mai va entrar al repertori de Perfect Pair.
In year 2000 I picked all the surviving tapes from 1994 and mixed them as I had done with the 1993 tapes for Sonorial Cac Revisited vol. I. This CD features more "conventional" music than the previous one, but still has a considerable amount of sonic experiments, and it features a bizarre version of my song Machine, that failed to enter Perfect Pair's repertoire.
SONORIAL CAC 2000 (2000)
- N 2000 01 11:46
- N 2000 02 15:33
- N Curt 1 0:31
- N Curt 2 0:35
- N Curt 4 1:34
- N Curt 3 1:12
- Instr.9 1:41
- Instr. 9.02 2:14
- Instr. 9.01 3:25
- Instr. 9.03 2:05
- Solo 01 2:30
- Solo 03 4:12
- Solo 02 2:30
- Solo 04 5:35
- Final q 5:36
Aquest CD segeuix la línia marcada pel seu predecessor, "Sonorial Cac Revisited", però sona força diferent. Un canvi important és que ha estat enregistrat en format digital, amb una gran millora de la qualitat de so. El disc anterior mostrava una gran varietat de sons però aquí hi predominen els sons basats en la guitarra. "Sonorial Cac Revisited" és un recull de diversos enregistraments fets des de l'any 1993 fins el 1999, i "Sonorial Cac 2000" ha estat enregistrat al maig del 2000. No és música ambiental. No és New Age. [Música composta/improvisada per F. Nogués].
This CD follows the path of its predecessor, "Sonorial Cac Revisited", but sounds quite different. An important improvement is that it has been digitally recorded, so the sound quality is much better (and no hiss). While the previous CD featured a wide variety of sounds, this album is guitar based. "Sonorial Cac Revisited" is a compilation of recordings made between 1993 and 1999, while "Sonorial Cac 2000" was recorded during May 2000. This is not ambient music. Neither New Age. [Music composed/improvised by F. Nogués]
SONORIAL CAC 2001(2001)
- 200 1 6:11
- 200 2 5:00
- 200 3 5:34
- Solo Edu Abans i Després 8:33
- 555 0:28
- Battle 0:52
- Solo Fosc 4:09
- Solo Clar 0:49
- NNN 3:08
- Peolple Sampler 2:58
- Green 0:34
- T 29 Sampler 4:39
- Sampler 2 2:03
- Cine 1 2:47
- Tema 1 2:15
- Uaishtabu Jazz 1:34
- Cine 2 0:45
- Cucu Solo 1:26
- Des 2000 2 3:06
Composicions/improvisacions meves partint de sons generats per Perfect Pair. Aquest disc no està basat en sons de guitarra. Té molt pocs fragments improvisats (algun solo). Té molt tractament informàtic. És el disc en què he fet servir més elements de Perfect Pair (sons executats per membres de la banda o pel conjunt del grup), fins al punt que em vaig preguntar si havia de dur el nom del grup i ser la raresa de la discografia. És el més atractiu dels tres Sonorials que he fet fins ara, i el fet que el meu cosí n'hagi sentit alguns fragments encara a mig fer i li hagi agradat n'és unaprova. "Sonorial Cac 2000" tenia una majoria de fragments improvisats que s'havien deixat virtualment intactes al CD. Altres peces havien rebut un mínim tractament informàtic. A "Sonorial Cac 2001" hi ha molta més feina feta amb l'ordinador dia a dia a cada peça, fins al punt que vaig haver de dir prou perquè l'hagués estat retocant i no hauria acabat mai.
This disc is not guitar based. There are few improvised fragments (some solos). It has a lot of computer treatment. This album contains a lot more more Perfect Pair elements than the other two (sounds performed by members of the band or the band itself), to the point that I was not sure that it was not a Perfect Pair album, the bizarre title of our discography. Its the most attractive Sonorial I've done. Even my cousin, when he listened to some unfinished fragments, liked it. "Sonorial Cac 2000" had an importmant amount of improvised fragments that were left almost untouched in the definitive CD. Other pieces had a soft computer treatment. "Sonorial Cac 2001" has a lot more daily work on the computer, in a way that I had to say stop, in order to finish an unending work of polishing details.