dilluns, 27 de juliol del 2009
Tarkus, de totes maneres
Cada dia m'agrada més la música per a un instrument sol. De petit no m'agradava el piano perquè em semblava que el seu so era estrident. Amb els anys he canviat radicalment de parer. Els japonesos estan torrats, per bé i per mal, i per això són especials. Aquí en teniu un, del qual en desconec el nom, interpretant Tarkus d'Emerson, Lake & Palmer (s'ha de tenir valor), i (atenció!) el Presto Vivace dels magnífics U.K. Però veritablement impressionant és la interpretació que Isao Horikoshi fa de Tarkus. Es veu que la mítica peça d'ELP té èxit entre els pianistes. Mauro Mulas en fa una interpretació un xic romàntica, Michael Gough en fa una de molt personal, i també hi ha qui s'atreveix fins i tot amb el solo del propi keith Emerson. El Sr. Yamaha també el toca.
I aquest és l'original interpretat el 1997.
diumenge, 19 de juliol del 2009
Imelda May a Dublin
Ja he parlat d'Imelda May en alguna ocasió però en torno a parlar perquè tot just he descobert aquesta versió del Oh! Darling dels Beatles enregistrada a Dublin (la terra natal d'Imelda May). Espectacular. He trobat dos enregistraments, el que teniu en pantalla i aquest altre.
dimarts, 14 de juliol del 2009
Directe de Melanie C
Ja tinc una edat en què no m'he d'amagar de certes coses, com ara que sóc fan de Melanie C. La Spice Girl esportista. Amb una discografia el solitari prou sòlida, on jo destacaria el seu disc "Beautiful Intentions" (2005), Melanie C té un cosa que dins del mercat del rock comercial no sovinteja: personalitat. La seva veu no és bonica però es reconeix a l'instant. I escriu bones cançons. Ara ha publicat un DVD en directe d'un concert benèfic en format acústic, "Live at the Hard Rock Cafe", enregistrat a Londres quan ja estava visiblement embarassada. De Youtube recomano el seu Beautiful Intentions de l'Illa de Wight.
dissabte, 11 de juliol del 2009
Una dels B-52's
Avui he tingut la necessitat de sentir una banda que estimo molt però no escolto habitualment. Els B-52's. He trobat a Youtube l'actuació sencera que la banda va fer a Benicassim l'any 2007. Són, en paraules de Jay Leno si no m'equivoco, "the most infectious dance band". I es mantenen en plena forma. Molt recomanable també és aquest Cosmic Thing de 1990 i aquest Hot Pants Explosion.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)