Martí Serra: Tea Time

He descobert "Tea Time" de Martí Serra. Em recorda els Earthworks de la segona època. Nivell, qualitat, elegància.

Dos llibres

Soler, Josep: "J. S. Bach. Una estructura del dolor"
978-84-7774-438-2


Ball, Philip: "El instinto musical. Escuchar, pensar y vivir la música"
978-84-7506-924-1

Teaser

Teaser (2001) by ferran-nogues

L'any 2001 vaig fer aquesta versió del Teaser de Tommy Bolin, força diferent de l'original.

Telephone del dret i del revés

Aquí tenim un tema sensacional de la Gaga i la versió (encara millor?) que en fan Pomplamoose. Bé és cert que el vídeo de la Gaga amb Beyoncé té molta part "de pel·lícula", i que inclou la memorable frase "You've been a very bad girl, Gaga", però el vídeo de Pomplamoose, totalment oposat, és també brillant.

Nou disc dels Foo Fighters

Ja tenim un vídeo del que serà el proper disc de Foo Fighters. La cançó és White Limo i inclou la participació de Lemmy Kilmister. Aquesta gent sap fer singles.

Tot recuperant Led Zeppelin

Després d'anys d'haver escoltat, vist, i llegit absolutament tot sobre aquesta banda, anys d'anar a fires de col·leccionistes a comprar pirates, estudiar els enregistraments, les versions i fonts de cada cinta, les errades de datació dels discos, etc., he passat uns anys a la perifèria de Led Zeppelin, deixant de banda la discografia del grup. Però últimament hi estic tornant amb un renovat entusiasme.

Avui, per exemple, he escoltat el primer CD del triple directe How The West Was Won (enregistrat l'any 1972 però publicat el 2003). Més enllà de l'editatge que page va fer de les cintes dels dos concerts que formen aquest disc, només vull comentar un parell de coses (els blogs no són lloc per a grans parrafades):

El so. després d'anys de sentir enregistraments pirates, a vegades tractats amb filtres infames (sempre dic que els anys 80 van fer molt de mal), dóna gust tenir un directe de Zeppelin com Déu mana.

John Paul Jones: incomprensiblement, el seu baix està enterrat a la mescla, cosa imperdonable en una banda d'un baixista i un guitarrista.

John Bonham: aquest home, com el Keith Moon de les bones èpoques, ho donava tot cada nit. Ell solet ja era prou espectacle.

Page: sobrevalorat com a solista, el mèrit de Page és el seu bon gust i la seva clarividència melòdica. Per tant, no és la velocitat ni la tècnica: és el fraseig, l'harmonia i els acords.

Amb la quantitat de material existent, com és que no tenim més directes oficials de Led Zeppelin?

Ha mort Gary Moore

Ha mort Gary Moore, sembla ser que mentre dormia, durant unes vacances a Màlaga. Tenia 58 anys. L'home que sempra era allà per a treure-li les castanyes del foc a Phil Lynott amb Thin Lizzy. L'home de Corridors Of Power, l'home que el 1990 va saber rellançar la seva carrera com a bluesman amb Still Got The Blues. Amb les seves virtuts i els seus defectes, però era un dels grans. Molt poca gent poc dir que per la seva banda han passat Cozy Powell i Ian Paice :-D

Into the Wild: proper disc d'Uriah Heep

Després de l'excel·lent Wake the Sleeper (2008), la veterana banda està enregistrant el seu proper disc "Into the Wild", previst per a l'abril.

Ricardo Muti

Ricardo Muti explica, breument i amb un gran sentit de l'humor, què és això de dirigir una orquestra.