Seasons in the Abyss: 21 anys

L'any passat va fer 20 anys d'aquesta obra mestra del metal, sense cap commemoració. Seasons in the Abyss va ser la culminació, el cim creatiu de Slayer i la fi d'una època daurada que va tornar l'any 2006 amb Christ Illusion. El perfeccionament d'una fórmula que havia començat amb Reign in Blood (1986) i s'havia millorat amb South of Heaven (1988). Esperem una reedició de l'obra de Slayer com es mereix.

Evanescence han tornat

És només el seu tercer disc i ja és el del seu retorn (l'anterior, The Open Door, és del 2006!). Evanescence són la sofisticació, la seguratat, la peça ben feta. Com una pel·lícula de Hollywood comercial però impecable. Senzillament funciona.

Aquest disc s'ha anat cuinant des del 2009 i, al contrari que els seus dos predecessors, aquest és un disc compost per la banda com a conjunt. És per això que el seu títol és el nom de la banda. Van entrar a l'estudi i van fer les sessions de gravació però no satisfets amb el resultat van canviar de productor i van tornar-hi una altra vegada refent-lo de bell nou. Evanescence no inventen res de nou però si el que fan és inspirat com aquest nou disc, és sempre benvingut.

Nou vídeo de Pomplamoose

Sempre és un plaer veure una d'aquestes peces d'orfebreria. El nou vídeo de Pomplamoose es diu Bust Your Knee Caps.

Òpera en texans?

Encara no l'he vist però el títol no m'agrada perquè els qui no coneixen el món de l'òpera (a qui sembla que va adreçat aquest programa), poden endur-se la idea equivocada que perpetua l'estereotip de l'òpera com un esdeveniment elitista i de gala, on la gent va amb vestit llarg i de frac. Òpera en texans? Però vaja, en qualsevol cas, sempre és benvingut un programa d'òpera i espero que estigui bé.