dijous, 25 de desembre del 2008
En aquests dies de pau i harmonia...
En aquests dies de pau i harmonia, res com una bona cançó nadalenca. I què seria el Nadal sense aquesta colla d'entranyables angelets?
[Dedicat a l'Esther]
dimarts, 23 de desembre del 2008
En memòria de Frank Zappa
Per commemorar que el 21 de desembre Frank Zappa hagués fet 68 anys he estat cercant videos de totes les èpoques, entrevistes i concerts, però finalment em quedo amb aquest grup de nanos de no més de quinze anys i que tenen el valor de tocar al festival de l'escola una versió d'Andy. Aquesta canalla són tot un motiu d'esperança: hi ha vida més enllà de Britney Spears. Segur que el mestre n'estaria orgullós.
Pel que fa als videos de Zappa, personalment sempre he trobat impressionant l'actuació per a televisió l'any 1974 amb Inca Roads, Florentine Pogen o Cosmik Debris (espero que algun dia s'editi l'actuació sencera amb la qualitat que es mereix).
dilluns, 22 de desembre del 2008
Zappa a l'Auditori
Bona notícia: l'Auditori ha programat per al 07/04/09 un concert del Grup Instrumental BCN 216 que interpretarà aquestes obres de Frank Zappa: What Will Rumi Do?, The Beltway Bandits, Outrage At Valdez, Put a Motor in Yourself, Naval Aviation in Art?, G-Spot Tornado, Be-Bop Tango, Get Whitey, Dog Breath Variations, Pentagon Afternoon, Revised Music for Low Budget Orchestra, Night School, I Promise Not To Come In Your Mouth, A Pig with Wings, Moggio.
dissabte, 20 de desembre del 2008
Primer concert de Harvest
Harvest van fer ahir a la nit el seu primer concert al Centre Cívic Can Deu de Barcelona. I ha estat el retorn als escenaris de l'Alex Ojea, un dels millors bateries d'aquest país. Vaig voler enregistrar el concert però el minidisc, per primera vegada des del 2003, va fallar. Encara no sé què ha passat. Malgrat això, vaig poder fer moltes fotos i un petit fragment de video que he penjat a la meva web de fotografia i també a Flickr. Harvest fan un rock progressiu accessible, amb influències de Marillion (amb qui tocaran l'1 de febrer a l'annex del Palau Sant Jordi), Pink Floyd, Porcupine Tree o King Crimson. Elegància i sobrietat. Amb alguna petita imprecisió, normal a un concert de debut, l'actuació va ser de molt bon nivell tècnic. Esperem poder tenir aviat el primer disc d'aquest grup. Fan falta bandes com aquesta.
dilluns, 15 de desembre del 2008
Un bon discurs de Steve Jobs
M'acaben d'enviar aquest video (gràcies Esther!) d'un discurs de Steve Jobs a la Universidad de Stanford (quina enveja fan les universitats americanes). És reconfortant sentir parlar aquest home que encoratja la iniciativa individual i desaconsella seguir dogmes. Una raresa, malauradament.
dimarts, 9 de desembre del 2008
Hayseed Dixie, dedicats al Tato
Dos dedicats al Tato: Hayseed Dixie fent la seva particular versió del clàssic de Motörhead "Ace of Spades" i fent una insòlita versió del Holidays in the Sun dels Sex Pistols. Ami, però, com més m'agrada aquesta banda és fent AC/DC, per exemple, amb aquest "Highway to Hell".
Un curiós missatge d'error
Avui, en voler entrar a GMail, el Firefox m'ha donat aquest missatge d'error:
El Firefox ha detectat que el Firefox està redirigint la soŀlicitud d'aquesta adreça d'una forma que mai es completarà.
El navegador ha aturat una connexió perquè el lloc s'està redirigint les soŀlicituds a ell mateix de tal manera que impedeix que mai es puguin completar.
diumenge, 7 de desembre del 2008
dissabte, 6 de desembre del 2008
El meu nom és Mud
Avui m'ha vingut al cap aquest entranyable personatge que protagonitza la bonica cançó de Primus "My Name is Mud". Recomano llegir primer la lletra (traducció cutre, ho sé) i després veure l'amic del video. (Especialment dedicat al Ricard):
El meu nom és Mud
No confondre amb Bill o Jack o Pete o Dennis
El meu nom és Mud i sempre ho ha estat
Perquè sóc el fill de puta més avorrit que mai has vist
Perquè vesteixo de blau - blau marí, sí,
de cap a peus, bastant monòton, excepte les meves sabates
Les faig brillar, gairebé sempre
Excepte avui que els meus peus són damunt d'aquest amic meu
De metre vuitanta i dur de pelar
L'he de ficar sota terra abans que comenci a olorar
El meu nom és Mud
El meu nom és Mud, però em pots dir Alowishus Devadander Abercrombie
És la forma llarga del nom Mud (això m'han dit)
M'ho va dir aquest fill de puta que jau davant de mi, inflat blau i fred
Tinc el meu orgull, m'agrada beure vi
I bec el millor vi, excepte quan fa mesos que no no guanyo un cèntim
O anys
L'alè d'aquest tros de bastard podria fer plorar un home
Hem discutit, una baralla normal
I li he fet un petó a la part de dalt del crani amb un bat de beisbol d'alumini
El meu nom és Mud
dimarts, 2 de desembre del 2008
Paul McCartney, el bomber
Electric Arguments és el nou disc del projecte anomenat The Fireman, format per Paul McCartney i Martin Glover (conegut com a Youth, productor i baixista del grup Killing Joke). The Fireman han prublicat alguns discos de música electrònica des dels anys 90 però ara per primer cop han fet un disc amb veu. Personalment, cançons com aquesta em recorden Led Zeppelin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)