dissabte, 21 de febrer de 2009

Bruford: el mestre s'enretira



[Gràcies Shoo] Notícia inesperada per al món del rock progressiu i del jazz: el veterà bateria Bill Bruford ha fet públic mitjançant un comunicat a la seva web i unes declaracions a l'editor d'All About Jazz que ha decidit deixar de tocar en directe: “41 years of me is quite enough for anybody, and especially me!". Això no vol dir que hagi plegat de fer música. Seguirà enregistrant discos i aviat publicarà la seva autobiografia.

Em venen a la memòria dues nits: la del Jamboree al juliol del 2000 amb els Earthworks, en què vam poder gaudir del Bruford jazzzístic en un ambient íntim i a curta distància, i la brillant master class que va oferir a la sala Apolo de Barcelona al febrer del 2001. I aquest no el vaig veure però diuen que el seu duet amb Tony Levin al Mini Estadi l'any 90 va ser impressionant. Mestre de la matemàtica del temps, innovador, elegant i únic, els privilegiats que l'hem pogut veure en directe sempre recordarem les seves actuacions.

2 comentaris:

Martí ha dit...

Un autèntic animal... el desconeixia i m'ha deixat impresionat.

Bona troballa!!! Llastima que plegui dels directes... però més val tard que mai.

MERCI!!!

F. Nogués ha dit...

Ha! Si no el coneixies tens molt de material (i molt divers) per sentir. Des del rock progressiu més accessible de Yes ("The Yes Album" o "Close To The Edge"), passant pel rock més experimental dels King Crimson dels 70, 80 i 90 (molt diferent a cada dècada), el jazz més electrònic dels Earthworks dels 80 o el més acústic dels Earthworks recents. Hi ha gent a qui no els agrada Bruford perquè no és un bateria espectacular. El seu estil és certament poc vistós però crec que és un dels percussionistes (i compositor) més creatius que ha donat el jazz i el rock.