dijous, 1 d’octubre de 2009

Llibre sobre el White Album



He de dir que vaig comprar (a Londres i per 2.99£!) i vaig començar a llegir "Revolution. The making of the Beatles' White Album" sense gaire convenciment, i és que hi ha tones de mediocritat en el món de la literatura lligada al rock. No coneixia el seu autor, David Quantick, i tenia por de trobar-me un altre il·luminat que vol descobrir la sopa d'all o que es dedica a elaborar originals teories sobre el significat d'aquella frase o d'aquell títol de cançó. Sortosament no és així.

Quantick és un professional i fa el que s'espera que faci en escriure un llibre que és un "making of". I ho fa amb un llenguatge planer però inspirat, i amb abundants dosis d'humor, cosa que s'agraeix. Quantick s'encarrega de la sempre necessària tasca de desmuntar, en la seva justa mesura, alguns aspectes del mite Lennon, i de desmuntar igualment alguns absurds tòpics que s'han penjat sobre l'esquena de McCartney per part dels qui no el consideren prou cool (i això també s'agraeix). Aquest és un llibre on fins i tot els doctorats en Beatles com jo hi trobaran algun detall que no coneixien, i un llibre que inclou paràgrafs com aquest:
Singles such as She Loves You, Strawberry Fields, Hey Jude, We Can Work It Out, and I Am The Warlus continually altered people's perceptions of what a pop song could be or do. Albums such as With The Beatles, A Hard Day's Night, Rubber Soul, Revolver, and Sgt. Pepper also turned the concept of the album upside down on an annual basis between 1963 and 1966.

2 comentaris:

Dr.Krapp ha dit...

Aunque no soy un erudito en el tema Beatles he escuchado muchas veces cada una de sus canciones y valoro enormemente sus aportaciones de la primera época sin restarle mérito a la de la segunda que es la que prefiere la crítica. (Para mi su disco definitivo sigue siendo Abbey Road)
Creo que la eterna discusión sobre si MacCartney o Lennon nace de la absurda comparación entre un mito muerto en la flor de edad y de un cantante vivo al que hemos visto envejecer y pifiarla como hacemos el resto de los humanos. Siguen siendo inseparables el uno del otro.

F. Nogués ha dit...

Estem d'acord.