Jo tenia uns quatre o cinc anys. No sabia ni qui eren els Beatles ni com es posava un disc. Aquest de la Raffaella Carrà corria per casa (inexplicablement) i jo li demanava als meus pares que el posessin. Encara recordo la cançó BOBO STEP. Tothom té un passat i el meu és mooooooolt fosc :-D
Actualització: el Sr. Arilla m'ha fet arribar aquesta creació que em sento obligat a compartir amb la resta de la humanitat. Jo ja hi estic enganxat:
4 comentaris:
Uff... de passats d'aquesta mena tot en tenim! I s'ha de ser molt valent per reconèixer-ho! Ja que hi som... recordo un nen que ballava com un boig amb uns tals... Boney M...
Pos si, cançons així formen part d'un passat colectiu, encara que sigui forçat i via TV.
Doncs jo crec que el que el mon necessita ara és una versió de Perfect Pair del "Prisencolinensinainciusol", però en mallorquí d'interior, que s'entén menys que el ianqui...
Ha!! Home, si t'animes a fer el Tomeu Penya una estona, tinc un micròfon a la teva disposició.
Publica un comentari a l'entrada