Contràriament al que molta gent pensa (i el propi Waters ho ha aprofitat), The Wall no és una obra de contingut polític sinó d'alienació personal. Té tanta vigència ara com l'any 1979. Tenia més sentit, si això és possible, abans de la caiguda del mur de Berlin.
Jo, que he estat seguidor de la carrera en solitari de Waters i no em canso de reivindicar discos com Amused To Death, preferiria veure una gira de Waters de celebració de tota la seva discografia, però evidentment veure l'espectacle de The Wall no és poca cosa. Aquesta nit.
2 comentaris:
Totalment d'acord que el mateix Waters ha traït l'esperit inicial que el va impulsar a esciure The Wall. Ara, com que l'obra és seva, pot fer-ne el que vulgui. Tot i així, sentir Comfortably Numb tocat per algú que no sigui en Gimour, no és el mateix.
Totalment d'acord.
Publica un comentari a l'entrada