Mentre que a occident molta gent segueix ridiculitzant les grans bandes de rock progressiu dels 70 a causa dels seus excessos i megalomania (arguments en tenen, és cert), al Japó mai han deixat d'admirar les grans obres de Yes, King Crimson o EL&P i tractar-les com a clàssics del segle XX.
Tarkus, d'Emerson, Lake & Palmer, desperta una especial admiració allà i músics de primer nivell com Hiromi Uehara l'interpreten en directe.
Bé, aquí en tenim un altre exemple: Yutaka Sado dirigeix la Siena Wind Orchestra amb Eitetsu Hayashi (un mestre de la percussió tradicional japonesa que ha tocat amb la Filharmònica de Berlín), fent un Tarkus amb arranjament d'una noia de 26 anys, la Miho Kazama, sobre orquestració de Takashi Yoshimatsu. I es transmet per televisió. Quina enveja de país.
2 comentaris:
Tarkus大好きです！それは、たまごっちの睡眠のための完璧な音楽だ。AIBOが初音ミクを好む。
上原ひろみ？TENKO! 女性が働く！
Ha ha ha! Molt bo, company. Així que la Miku Hatsune, eh? Ta bé.
Publica un comentari a l'entrada