dilluns, 28 de gener de 2008

Dark Side of The Moon: més elegància



Darrerament parlo de discos sofisticats i elegants. Un cosí meu s'acaba de comprar una versió en doble vinil de The Dark Side of the Moon. Això és nivell. Personalment crec que és el millor disc de Pink Floyd i hauria d'estar entre els deu millors discos de rock. Avui he fet una audició amb auriculars de la versió SACD editada per al seu 30è aniversari. Com es podia fer sonar d'aquesta manera un disc enregistrat entre 1972 i 73? Els discos ja no sonen així. Volia incloure un vídeo per il·lustrar aquest post i he anat a topar amb la interpretació, arranjada per a l'ocasió, que la banda va fer a la seva fugaç reunió del 2005 al festival Live8 i, sincerament, crec que és la millor interpretació en directe d'aquest tema que Pink Floyd ha fet (i n'he sentit un bon grapat).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Brutal interpretació. Per la meva opinió personal els vinils desprès d'anys d'era digital, mantenen encara un so peculiar i el fet afegit de ser el format en que es van grabar en el moment de sortir l'album els dona una certa "mistica".

F. Nogués ha dit...

Cert. A més, a diferència dels vinils que compràvem als anys 80, actualment les edicions són molt millors: ben premsats, gruixuts, les discogràfiques publiciten els grams del vinil en una edició determinada (180, 200...). Jo no ho puc certificar però els entesos diuen que les freqüències de greus d'un bon vinil no les dóna un CD. Només per les portades i les carpetes interiors ja val la pena.