Quan va sortir A Matter of Life and Death, les crítiques més compassives deien que era un disc treballat però que no tenia prou nivell. També és el que jo vaig pensar les dues primeres vegades que el vaig sentir. Com n'estava d'equivocat. El darrer disc d'Iron Maiden és un dels millors treballs en estudi editats per la banda britànica, a l'alçada dels seus dos grans darrers discos, Dance of Death (2003) i Brave New World (2000), amb un avantatge: aquest dearrer disc sona molt i molt bé. No entenem com el mateix home que va enregistrar Dance of Death (un dels discos amb pijor qualitat de so que he sentit) ha pogut enregistrar i mesclar A Matter of Life and Death. En qualsevol cas, felicitats: així ha de sonar un disc de rock. I cal fer especial esment de dues coses: 1.- La darrera cançó del disc, The Legacy, una de les millors i més agosarades de la carrera de Maiden, i 2.- La forma vocal de Dickinson. No sabem quant de temps podrà mantenir aquest nivell el veterà vocalista però en qualsevol cas, resta el seu llegat per a gaudi dels fans de Maiden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada