Five Peace Band, un supergrup de fusió

Gairebé per casualitat m'he assabentat de la recent formació d'aquest supergrup de jazz anomenat Five Peace Band: John McLaughlin (guitarra), Chick Corea (teclats), Kenny Garrett (saxo), Christian McBride (baix) i Vinnie Colaiuta (bateria). Cap d'ells necessita presentació. Tenen a punt de ser publicat el seu primer disc, Five Peace Band Live. Seleccions de Youtube: aquest tema de novembre del 2008 i aquesta jam d'Ankara,

Heart, gran banda

Avui per casualitat he tornat a recordar Heart. El seu hard rock melòdic amb la immillorable veu d'Ann Wilson al capdavant és sensacional. L'any 2004 em va sorprendre molt positivament el seu disc Jupiter's Darling. No han deixat de fer concerts i espero que aviat facin un nou disc. La prova que el grup segueix en plena forma és aquesta versió de Barracuda de l'any passat. I en aquesta versió de Crazy On You del 76 (amb la meravellosa intro de guitarra de nancy Wilson), Ann Wilson em recorda en alguns moments Janis Joplin. Gran banda.

Tornen Faith No More

Faith No More han anunciat mitjançant un comunicat a la seva web oficial que han decidit reunir-se (la formació que va enregistrar el seu darrer disc):

we find ourselves at a moment in time with zero label obligations, still young and strong enough to deliver a kickass set

De moment faran una gira europea. FNM van tenir la mala sort d'agafar el grunge a meitat dels 90. Un grup que sortia encorbatat a escena amb una actitud punk no encaixava en l'estètica "alternativa" de l'època. Els seus dos darrers discos, King For a Day, Fool For a Lifetime (1995) i Album Of The Year (1997) van ser molt injustament tractats per la crítica. Una gran notícia.

Recomanables de Youtube: Ashes To Ashes (Londres 1997), Epic (Londres 1990), i com a curiositat les sessions d'Angel Dust!

Per altra banda els membres de Soundgarden, sense Chris Cornell, han fet algun concert informal. Tenint en compte que el darrer disc de Cornell sembla ser horrible (no seria sorpresa), podem tenir esperances.

Ricard Salvat i Vladimir Horowitz

Avui he llegit la trista notícia de la mort d'en Ricard Salvat, escriptor, dramaturg, director i professor universitari. Va ser professor meu a la Facultat i una de les poques coses bones que recordo de la carrera juntament amb en Joan Sureda i Pons. Salvat no era només home de teatre. Era un home de cultura i un professor poc ortodox. Per les seves classes podien desfilar tranquilament Shakespeare, Orson Welles i Salvador Espriu, i això era el que tenia de bo una classe de Ricard Salvat. Vilaweb: "S'ha mort l'escriptor i director teatral Ricard Salvat". La Vanguardia publica una entrevista recent amb Salvat.




I avui m'ha arribat un regal molt especial de mon pare: el DVD Vladimir Horowitz - The Last Romantic (1985). És Horowitz a casa seva, interpretant peces al piano i explicant anècdotes. Aquesta filmació em remet a un temps, una gent i una manera de fer que ja no tornaran. I m'ha recordat molt la meva àvia. Hi ha un bon resum del DVD aqui.

Carrer de King Crimson a Formentera

El Consell Insular de Formentera ha decidit de dedicar un carrer a la banda britànica King Crimson que al seu disc del 1971 "Islands" va incloure la cançó "Formentera Lady".

Videos de Harvest a Terrassa

Ja podem veure a Youtube algunes cançons del concert que Harvest va oferir a la Faktoria d’Arts del Bruc (Terrassa) el passat 6 de març, versió de Marillion inclosa. La veu de Monique brilla especialment a la part final de The Horizon i a Mara es pot veure com l'Alex va poder desplegar tot el seu potencial sobre la bateria. La solidesa de la banda sobre l'escenari a aquestes alçades ja és inqüestionable. Només espero poder gaudir d'un directe de Harvest ben enregistrat.

Els macarrons

Ara feia temps que no cuinava amb calma. Abans feia aquests macarrons molt sovint. A una paella hi poso all, ceba i pastanaga, tot tallat petit.


Hi poso un bon raig d'oli d'oliva, sal i faig el sofregit a foc lent però al principi hi poso foc fort perquè la ceba agafi un toc torradet que després hi dóna molt bon gust (cal anar alerta que no es cremi).


Quan el sofregit està gairebé a punt hi afegeixo un raig de salsa de soja que dóna un gust torradet molt bo a la ceba. A banda faig la carn picada (50% vedella-porc) i quan està feta la incorporo al sofregit. Aleshores agafo tomàquet natural triturat, hi afegeixo sal, sucre, romaní, farigola i orenga, un raig de llet, i ho barrejo amb el sofregit per fer la salsa. Foc lent:


Afegeixo les herbes amb el tomàquet i no amb el sofregit perquè d'aquesta manera no les cremo i infusionen amb la salsa. Quan està feta es barreja amb la pasta incorporant-hi una mica de mantega que es desfà amb la calor. Es poden menjar així o gratinats.