divendres, 16 d’abril de 2010

Petite Blonde: combinació explosiva



Avui he rescatat un dels millors discos en directe que he sentit en ma vida: "Petite Blonde" de Bill Evans. Sòlid com una pedra, bo de cap a peus. Enregistrat a dues nits europees del 1992. Jazz fusion i funk a càrrec d'una banda que es volia menjar el món. Només cal sentir com tocava Dennis Chambers (el millor bateria de l'època amb permís de Dave Weckl?). Amb ell hi havia Victor Bailey (baix), Mitch Forman (teclats) i Chuck Loeb (guitarra). Les composicions són bones, l'execució és sensacional, els solos són inspirats i el concert ofereix agressivitat i sensibilitat a parts iguals. No es pot demanar més. Bé, i tant que podem demanar més: un altre directe d'aquella gira.



Per cert, a banda de Dennis Chambers, hi ha un altre bateria en aquest món que encara podria tocar aquest disc de memòria :-D

4 comentaris:

Dr.Krapp ha dit...

Justamente vi el sábado pasado en directo a Chuck Loeb junto a Larry Coryell, Philip Catherine y Ulf Wakenius.
Excelente concierto

F. Nogués ha dit...

Oh! Quina enveja.

Alejandro ha dit...

No solo estoy absolutamente de acuerdo con lo que dices de este pedazo de directo, sino que además es de justicia que te agradezca públicamente el haberme regalado en su día ésta y tantas otras joyas que han influido determinantemente en mi forma de tocar y entender la música.
Gracias maestro!

F. Nogués ha dit...

;-)