dissabte, 19 de juny de 2010

Concentrat de Bach



Bach és el principi i la fi de totes les coses. I suporta tot el que li facin: des del tractament electrònic de Walter (després Wendy) Carlos fins al jazz de Jacques Loussier.

Sempre m'han agradat les seves grans obres corals: l'Oratori de Nadal, la Passió segons sant Joan, etc. I Bach en té prou amb un petit conjunt d'instruments per a crear un clima de magnificència (això sempre m'ha meravellat), tal com fa, per exemple, als Concerts de Brandenburg.

Però a mesura que passen els anys tendeixo a quedar-me amb les obres per a un instrument sol. Crec que és aquí on l'oient pot concentrar la seva atenció en la música pura, despullada de tot ornament, i tanmateix aquestes obres d'un sol instrument són com un concentrat de Bach que conserva totes les seves propietats.

Són molt conegudes les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) però se'n sol fer una interpretació massa romàntica per al meu gust. Però a mi m'agraden especialment les Sonates i Partites per a violí sol (BWV 1001-1006) i concretament la versió de Schlomo Mintz és sensacional.

3 comentaris:

David ha dit...

"El pare de la música" en deia el meu avi, de Bach. No conec les seves obres per a un instrument (de clàssica vaig força perdut), però de segur que han de ser extraordinàries. Les buscaré. Gràcies per la recomanació!
Salut!

F. Nogués ha dit...

Ja tenia raó el teu avi! Però cal dir que Bach, i especialment les obres per a un instrument, no són obres agraïdes: demanen concentració (almenys jo ho veig així), tenir tota la teva atenció en el que està sonant. No són com les Quatre estacions de Vivaldi (dit amb tot respecte).

David ha dit...

OK, gràcies per la precisió. Tot i així les cercaré.