Concert a Can Jordi Blues Station

Ahir a la nit, a Can Jordi Blues Station, vam fer la primera actuació en directe des del juny del 2003. En Nando Pemán em va acompanyar en una nit de blues en què els nervis i els anys d'inactivitat ens van jugar alguna mala passada. No havíem assajat. No havíem tocat en set anys. I malgrat tot, hi van haver alguns bons moments com ara aquesta versió de l'antic gospel tradicional John the Revelator. La companyia i l'entusiasme dels amics van ser una bona ajuda.

Kanye West amb sorpresa

No coneixia el tal Kanye West fins que avui el Jordi A., coneixedor de la meva devoció per King Crimson, m'ha fet arribar aquest breu però impactant video que té la seva història. El propi West diu que no és un video sinó "a movoing painting", i té raó. Em pregunto si a can Crimson coneixen aquesta peculiar utilització del seu famós 21st Century Schizoid Man. És clar que hi ha coses de menys repercussió però igualment curioses i fetes amb Hatsune Miku:

The Wall / Bee Gees

Si accelerem una mica el famós Another Brick in the Wall de Pink Floyd, encaixa perfectament amb el Stayin' Alive dels Bee Gees [gràcies Jordi!]:



I una cosa semblant passa amb el Thunderstruck dels AC/DC i el famós tema que Ray Parker, Jr. va fer per a la pel·lícula Ghostbusters:

Els quatre grans

M'ha arribat el DVD de la costellada thrash metal: els quatre grans pioners d'aquest estil, Anthrax, Megadeth, Slayer i Metallica, van fer una gira conjunta per Europa i ara n'han publicat el disc i DVD: The Big 4 Live from Sofia, Bulgaria.

Clàssic del metal actual

No és una contradicció. Estic tornant a sentir "A Matter of Life and Death", el disc que Iron Maiden van publicar l'any 2006, i desprèn olor de clàssic pels quatre costats:

Configurant un PC nou

Sempre em porten ordinadors per a solucionar problemes, formatejar-los directament o perquè són nous i cal preparar-los. No és que sigui cap expert però m'agrada fer-ho. En el cas d'un PC nou amb Windows 7, el que faig normalment és el següent:

El primer que faig sempre és ajustar els efectes gràfics que porta activats de sèrie el Windows Vista, 7 o XP (animacions, transparències, etc.) perquè consumeixen recursos. Deixo el Clear Type, que ajuda a visualitzar el text clarament. A les opcions de ratolí faig que el doble clic sigui lent, que el punter sigui més ràpid i elimino l'ombra sota el punter (consumeix recursos). A les opcions de teclat incorporo el català, faig ràpida la intermitència del cursor i la repetició de caracters. Configuro el Windows Media Player.

Comprovo que el tallafocs de Windows estigui activat i les actualitzacions automàtiques també (recordem que és un ordinador nou amb Windows oficial). A les opcions de connexió a internet desactivo per seguretat "compartir xarxes i impressores Microsoft".

Netejo les barres d'eines i altres paràsits de l'Internet Explorer, hi esborro l'historial i galetes, i el tanco per sempre.

Els PC nous tenen normalment instal·lat un antivirus que caduca als 30 dies. El desinstal·lo i hi poso l'Avast, que ara torna a tenir versió en català. Cal tenir en compte que, si no desactives l'opció, t'instal·la el Chrome (el navegador de Google) per defecte. Poso l'Avast en mode silenciós, faig que actualitzi no només les definicions de virus sinó també la pròpia aplicació. Desactivo els efectes visuals.

Instal·lo Firefox en català i el configuro (galetes, etc). Hi poso el Better Gmail 2, el diccionari català i el text link. Hi poso els complements Adobe Flash i Java (s'ha d'estar al tanto perquè Java et posa la barra Yahoo si no la desactives expressament).

Baixo el K-lite codec pack full (amb el Media Player Clàssic) i el configuro.

Baixo CD Burner XP en català (que també inclou el Chrome per defecte durant la instal·lació).

Baixo l'Adobe Acrobat en català.

Baixo els paquets d'interfície en català per a Windows Vista i Office 2007 (microsoft.cat).

A partir d'aquí hi ha molt de software que es pot instal·lar però depèn del "client".

"Come Taste the Band: 35th Anniversary Edition"

Ja he parlat amb anterioritat d'aquest gran disc. Una de les joies oblidades del rock clàssic, un dels secrets més ben amagats dels anys 70 és aquest darrer disc que Deep Purple van fer l'any 1975. Ja sense Ritchie Blackmore, que havia abandonat el grup descontent amb la línia funk-soul que Coverdale i Hughes estaven aportant, el fitxatge de Tommy Bolin no va fer altra cosa que accentuar això i afegir-hi tocs de jazz-fusió. El resultat és un disc de rock dur amb molt funk.

Deep Purple en aquella època eren un dinosaure cansat de fer gires però el canvi de guitarrista va ser un revulsiu que els va aportar l'energia que necessitaven: Tommy Bolin, que moriria l'any següent, va fer un dels seus treballs més complets i celebrats. Aquest home duia el ritme a la sang. Però tot el conjunt és fresc i espontani. Come Taste the Band es va concebre, assajar i enregistrar l'estiu del 1975. Fent jams. Pim pam fora.

Aquesta edició de doble CD aporta com a novetat unes interessants remescles que ens ofereixen, per exemple, les preses senceres de les cançons que acabaven amb un fade out. Kevin Shirley fa una bona feina encaminada a diferenciar instruments, a clarificar les pistes, i a vegades em recorda el Let It Be... Naked dels Beatles.