Això és que t'arriba a casa quan compres el disc de Martí Serra: una capsa de cartró que conté l'edició de Tea Time en vinil, en CD i un sobret de tè (tea time). Ho he trobat sensacional.
Quan he obert el vinil i l'he tret de la funda he tingut un flashback brutal cap a finals dels 80, quan aquest mateix gest era habitual per mi. Pel que fa al so no sóc un nostàlgic. Fins i tot abans que aparegués el format de compact disc, jo maleïa el fregit dels vinils i el fet que com més els senties més es malmetien com a conseqüència del desgast de l'agulla sobre la superfície del disc. Jo era dels que arribava a casa amb el disc nou sota el braç i en la primera audició que feia enregistrava el disc en una cassette de crom. A partir d'aquell dia jo escoltava els meus discos en cinta i és per això que gran part de la meva discografia de vinil són exemplars que només han estat tocats una vegada.
Dit això, he de reconèixer que el format de vinil, visualment és impressionant. La carpeta d'un vinil és un valor afegit a l'obra que en el format CD s'ha perdut. Jo podia passar tres quarts d'hora sentint un disc mentre mirava els detalls de la seva carpeta. Amb un CD no ho he fet mai.
6 comentaris:
"A partir d'aquell dia jo escoltava els meus discos en cinta i és per això que gran part de la meva discografia de vinil són exemplars que només han estat tocats una vegada..."
Ah, però si duies una noia a casa, li posaves el disc, no? :)
Noies... a casa?! Espera que hauré de fer un important exercici de memòria...
Ai, el vinil... Jo també ho feia, això de gravar-me'l en una cinta. Deus tenir una col·lecció de discs en estat impecable! És cert que emprenya una mica el fregit, però el ritual de contemplar la coberta mentre escoltes el disc és insuperable. Salut!
Efectivament, fins al punt que m'estic plantejant molt seriosament comprar un plat (el que tenia no era gaire bo) i tornar a sentir vinils.
Jo ara ho faig amb un plat i un Mp3 i escolto els vinils quan de veritat vull tenir una experiencia musical amb tota la força de la música.
Et recomano que probis un plat dels actuals.
I a mes si pots abans de fer rodar el vinil netejarlo amb una d'aquestas aspiradoras que ara fan i que ho deixan com nou.
Quasi be no sentiras ( si sents cap) de fregits.
I el disc del Martí Serra es molt i molt bo.
A las noies els hi agradaba mes la cinta. ( et deixava les mans lliures.. jeje.)
Sí, hauré de fer un pensament i comprar-me un plat.
Publica un comentari a l'entrada