Què deu de pensar el Dylan quan sent aquesta cançó, que originalment li va dirigir (gairebé explícitament) la Joan Baez, quan la sent interpretada amb tant de sentiment pels entranyables peluts de Judas Priest?
Suposo que en deu estar orgullós. La cançó ho resisteix sense problemes. I la versió original dels Judas encara era més elèctrica, però també molt bona.
Home, orgullosa en deu estar la Baez com a autora... el Dylan s'ho deu escoltar amb la mateixa perplexitat que la del Warren Beatty sentint els Foo Fighters cantant l'estupenda cançó-venjança You're so vain
Saludos. Vengo del apuntador... Del blog, quiero decir, y salías tú en un comentario y me he metido a curiosear. Es que me encanta que haya blogs musicales porque significa que detrás de ellos hay aficionados a la música, y encontrarlos me complace. Aunque seamos minoría, al menos Internet nos acerca. Presento a tus lectores -tú ya lo conoces- mi blog musical, dedicado a unos intérpretes excepcionales y jovencísimos. Además en estos momentos suena algo muy apropiado a la época. No, no es una marcha de Semana Santa con cornetas; más bien el gran Bach.
6 comentaris:
Què deu de pensar el Dylan quan sent aquesta cançó, que originalment li va dirigir (gairebé explícitament) la Joan Baez, quan la sent interpretada amb tant de sentiment pels entranyables peluts de Judas Priest?
Suposo que en deu estar orgullós. La cançó ho resisteix sense problemes. I la versió original dels Judas encara era més elèctrica, però també molt bona.
Home, orgullosa en deu estar la Baez com a autora... el Dylan s'ho deu escoltar amb la mateixa perplexitat que la del Warren Beatty sentint els Foo Fighters cantant l'estupenda cançó-venjança You're so vain
Jo pensava en el fet que una cançó folk de caire líric i no social, hagi perviscut d'aquesta manera.
Curiós que Diamonds and rust i You're so vain, tan semblants, siguin (segurament) les cançons més conegudes de les seves autores
Saludos. Vengo del apuntador... Del blog, quiero decir, y salías tú en un comentario y me he metido a curiosear. Es que me encanta que haya blogs musicales porque significa que detrás de ellos hay aficionados a la música, y encontrarlos me complace. Aunque seamos minoría, al menos Internet nos acerca.
Presento a tus lectores -tú ya lo conoces- mi blog musical, dedicado a unos intérpretes excepcionales y jovencísimos. Además en estos momentos suena algo muy apropiado a la época. No, no es una marcha de Semana Santa con cornetas; más bien el gran Bach.
Publica un comentari a l'entrada