divendres, 9 de desembre de 2011

Guns N' Roses, un bluff



Un tweet de l'Albert Cuesta sobre els Doors i com són de sobrevalorats, m'ha fet pensar en un altre grup: Guns N' Roses. Ara tornen a ser el centre d'atenció perquè s'ha anunciat que entraran al Rock And Roll Hall Of Fame i s'especula amb una reunió de la formació original.

Segur que hi hauria gent que em voldria matar per dir-ho però Guns N' Roses no tenen de destacable res més que un puto disc: Appetite for Destruction. Punt. I que quedi clar: jo tinc el vinil. Sí, sí, l'original del 1987. Un gran disc de hard rock. N'hi ha molts d'altres, però.

Què va venir després? Un EP amb quatre temes acústics i alguns en directe, per a fer caixa, i un exercici de megalomania impresentable anomenat Use Your Illusion I & II, amb aquelles balades, aquells videoclips. Molt lluny quedaven els temps en què uns macarres de Sunset Strip tenien una banda de hard rock... tres anys abans (!).

Una vergonya. Molt agraït hauria d'estar Axl Rose d'haver pogut viure de l'Appetite tots aquests anys, fins i tot arrossegant pel fang el nom del seu grup. Imperdonable. Ser excèntric i donar la nota també hi han ajudat, és clar. Guns N' Roses, tant com m'havien agradat i els he perdut tot el respecte. De fet ja ho vaig fer l'any 91: aquelles fotos, aquella gira, patètic. Això sí, ara entraran al Rock And Roll Hall Of Fame i el seu nom adquirirà color de llegenda, al costat dels de Led Zeppelin o Queen. Si és que...

2 comentaris:

David ha dit...

M'aixeco i t'aplaudeixo!!! Com diuen alguns: algú ho havia de dir!!!

Ferran Nogués ha dit...

Ha, ha, ha!! Gràcies ;-)