dijous, 26 d’abril del 2012

Beatles: "The Lost Concert"

Ha aparegut el material original de la filmació que es va fer del primer concert que van oferir els Beatles quan van arribar als Estats Units, inicialment pensat per a projectar-se a les sales. "The Lost Concert", que es projectarà en algunes sales de cinema i teatres nordamericans, inclou el concert sencer al Washington Coliseum. Que ningú esperi llargs repertoris: els concerts d'aquella època eren molt curts. L'edició inclou un breu documental amb periodistes i gent com Chuck Berry, Steven Tyler, Joe Perry, i segurament complementarà aquell documental del 1991 anomenat The First U.S. Visit.

La gent no es fa idea del mèrit que suposava actuar en directe en les condicions tècniques i de so del 1964, sense monitors (és a dir, els bafles que es posen encarats cap als músics per tal que puguin sentir el que estan tocant), sense pedals d'afinació per a guitarres i baix, sense efectes de guitarra (compressors, sustain....). A anys llum del que és actualment un concert de rock. A mitja actuació els mateixos Beatles agafen els instruments i amplificadors, i els mouen 180º de tal manera que el públic que fins aquell moment tenien al darrere pugui veure la segona part del concert amb els Beatles de cara. El que deia: una altra època.

I ara que parlem dels primers Beatles vull remarcar l'alt nivell de les seves execucions vocals en directe. No hi ha cap grup dels anys 60 (Rolling Stones, Who,...) que resisteixi comparacions amb ells pel que fa a les harmonies vocals. Els Beatles eren d'una altra galàxia.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Per això de les harmonies anava proposar els Beach Boys (en Nogués i el seu biaix britànic!) però me'ls he trobat desafinant pel Utube, així que passi...

Per cert que hi ha un paio pel tubu que les desmunta, i ho fa molt bé:

http://www.youtube.com/watch?v=hs60CUAMViE&feature=relmfu

fnogues ha dit...

He pensat en els Beach Boys mentre escrivia! Pero no n'he parlat perquè sempre els he tingut una mica de mania (cadascú té les seves coses, ja veus). A més, no he sentit gravacions primerenques seves en directe com per poder-los jutjar.