Després d'haver-se arrossegat pel fang de les drogues i l'alcohol durant els anys setanta i bona part dels vuitanta, Aerosmith van resorgir l'any 1987 amb el disc Permanent Vacation. Tot i que aquest és un bon disc de hard rock i inclou alguna extraordinària cançó com ara Dude (Looks Like a Lady), no va ser fins l'any 1989 que van arribar al seu cim creatiu amb Pump.
Des de la portada, passant pel so (producció sensacional de Bruce Fairbairn), tot els va sortir rodó. Pump és, veritablement, una col·lecció de singles de hard rock. Cançons que s'enganxen, comercials però plenes d'idees, estudiades al detall però amb un resultat fresc. I pel que fa a What It Takes, molts grups matarien per una balada d'aquest nivell. I Pump és dels pocs discos en què podem sentir un baix amb el mateix protagonisme que les guitarres (i una gran interpretació de Tom Hamilton, per cert).
M'estimo aquest disc d'una manera especial perquè va ser un dels primers CD que vaig tenir. Als crèdits s'especifica que "This album was recorded and mixed on AGFA PEM 468 Recording Tape" :-D
El procés d'enregistrament de Pump va ser objecte del documental The Making Of Pump, molr recomanable.
Els singles del disc per als quals es van filmar clips promocionals van ser Love in an Elevator, The Other Side, Janie's Got a Gun i What It Takes.
No era fàcil superar un disc com aquest i amb Get a Grip (1993) gairebé ho van fer, que no està gens malament. Nine Lives (1997) va ser el darrer gran disc d'Aerosmith però en cap moment han arribat a igualar la inspiració que van assolir amb Pump.
Ara mateix, el futur d'Aerosmith és incert. Esperem que la cosa no cabi malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada