dimarts, 16 de març de 2010

Clapton i Beck



No m'agrada el repertori. Què pinta aquí Nessun Dorma? I no m'agraden tants solos de teclats (cal fer dos solos de teclat a una mateixa cançó quan tens Eric Clapton i Jeff Beck allà? Tant se val. El sol fet de tenir Beck i Clapton damunt l'escenari (i durant una breu gira!) ja és tot un esdeveniment. I quan es dediquen a tocar blues és quan la cosa funciona. Clapton, amb aquella elegància, és un dels millors guitarristes de blues que hi ha hagut però el cert és que Jeff Beck, senzillament, fa coses que no són d'aquest món.

5 comentaris:

David ha dit...

Déu n'hi do! Encara que ho allarguen massa pel meu gust.
Tots dos factoria Yardbirds, eh? Clapton is not God, però després d'empassar-me el disc que va fer amb els Bluesbreakers milers de vegades, al final ho sembla. El vaig veure quan va venir a Barcelona per presentar From the Cradle i, he de confessar que, tot i el meu enorme escepticisme, em va deixar amb la boca oberta.

F. Nogués ha dit...

És que les coses són tal com les dius: Clapton és un sensacional guitarrista de blues però té molts discos mediocres. I, efectivament, From The Cradle és el gran disc de blues de Clapton que molts havíem esperat durant anys. Jo no el vaig veure en aquella gira però de ben segur que estava molt bé.

Dr.Krapp ha dit...

Ese disco es uno de los discos de blues que escucho con más asuididad. Creo que la versión de "How Long Blues " es sencillamente increible. Beck y Clapton son de los músicos blancos que mejor han sabido comprender el espíritu de esa música. Decidirse por uno o por otro es tarea imposible siendo tan grandes.

Eduard Puignou ha dit...

Doncs Jeff Beck treu ja mateix un disc amb coses noves. No ser si són d'aquest mon però ... en faré una crónica ben aviat.

F. Nogués ha dit...

De ben segur que serà bo. De moment, mentre esperem, podem fer una ullada a aquest How High The Moon amb Imelda May.