divendres, 9 d’abril del 2010

Novetat: antigues cançons de treball





Més arqueologia musical. Quan Alan Lomax va començar a començar a documentar la música tradicional nord-americana, una de les primeres coses que va fer fou anar a les presons del sud perquè va pensar que allà, entre les cançons de treball dels presoners, trobaria els darrers vestigis de cançons de l'època de l'esclavatge. I així va ser. L'àmbit de les presons, on els negres treballaven de sol a sol, va permetre perpetuar aquesta tradició que també va evolucionar cap a un gènere autònom de música negra amb temàtica de presó.

He triat dues d'aquestes work songs i les passat per la trituradora. Fetes i enregistrades en una tarda cadascuna. M'he quedat amb les primeres preses i sense claqueta. Oh, Lord!

6 comentaris:

David ha dit...

Bona actualització d'aquestes joies de protoblues! M'he imaginat aquestes dues peces a la pel·lícula Oh Brother dels germans Coen i hi quedarien perfectes!

fnogues ha dit...

Gràcies! (gran pel·lícula, per cert)

Doctor Krapp ha dit...

De aquellas cintas entre otros salió el gran Leadbelly y otros maravillosos bluesmen hasta entonces poco o casi nada conocidos. Te recomiendo los documentales sobre blues dirigidos por un grupo de directores alrededor de Martin Scorsese.

fnogues ha dit...

Conec els documentals. Molt bons.

Ricard ha dit...

Crec que deu ser per l'atmosfera que has creat....però tenen un punt...no satànic...però casi....molt brut......que els hi queda be...tampoc se perquè.....poder el tarannà repetitiu de taladrar una estrofa una vegada i un altre s'escau.......no se....no es per sentir un diumenge després de un 0-2 al Bernabeu.......

fnogues ha dit...

Venint de tu, Ricard, tot el que no sigui "quina merda" és tot un elogi. Pel que fa al 0-2, seré compassiu i m'estalviaré comentaris.