Ara poca gent el recorda i els seus darrers discos han passat desapercebuts però hi va haver un temps en què aquest personatge feia grans discos. Primer amb el grup Mercyful Fate i després en solitari, ha fet de la utilització del falset una marca de la casa i és per això que a King Diamond o l'estimes o l'odies.
Amant dels discos narratius, en té alguns de molt ben treballats, tots sempre al voltant d'històries de terror, sent els més famosos Abigail (1987) i Them (1988). Jo prefereixo discos més directes com Melissa (1983) o Fatal Portrait (1986) que comença amb aquest The Candle:
2 comentaris:
Jo n'era un fan. El seu falset anacrònic li esqueia moltíssim. M'ha fet gràcia.
Sí, és un miracle que hagi pogut sobreviure als anys 90 i fins ara amb dues bandes en actiu.
Publica un comentari a l'entrada