La banda de punk

Castellterçol 31 març 1996. D'esquerra a dreta: Eduard Maluquer, Ferran Nogués, Joan Vinyals, Eduard Masllorens

L'altre dia vaig retrobar els meus antics companys de Perfect Pair. Al meu cosí, l'Eduard Maluquer, l'havia vist recentment però pel que fa a l'Eduard Masllorens i al Joan Vinyals, feia uns cinc anys que no els veia i això no pot ser.

Sempre he tingut un complex de culpabilitat amb ells. Aquells nanos van haver de tocar els meus temes durant molts assajos. Algun trauma els deu haver quedat. També fèiem versions, per a suavitzar la cosa. Ja he dit que amb el temps veig clarament que érem un grup de punk. I em refermo en això. Només cal sentir aquest Stop enregistrat al local d'assaig el 24 de març del 2000, una de les darreres vegades que vam tocar plegats.

Pedecuni Sessions: 10è aniversari

L'any 2001, el meu cosí i jo vam enregistrar a Eivissa el CD "Pedecuni Sessions". Ja fa 10 anys. Entre les seves cançons hi ha aquest tour de force de metal progressiu molt fosc: Dance For You. Composta a finals del 1994, era una cançó que l'any 2001 teníem força avorrida. A més, és una peça que és agradable de tocar però no de sentir perquè sempre he pensat que es fa pesada. Malgrat tot, l'any 2001 al meu cosí li va agafar un rampell i es va treure de la màniga un arranjament podríem dir-ne expressionista del Dance For You. Les guitarres rítmiques son seves i la solista (homenatges a Bizet i a Robert Fripp inclosos), meva. Al meu diari vaig escriure això:

Dilluns 17 de setembre del 2001:
Avui hem decidit enregistrar una nova versió del Dance For You, però amb arranjament que se li ha acudit a l'Edu. Ha enregistrat un fragment de guitarra per a no oblidar la idea i hem escrit en un paper la nova estructura de la cançó. Creiem que la cosa millorarà molt.

Divendres 28 de setembre del 2001:
Aquesta tarda l'Edu ha enregistrat les dues pistes de guitarra del nou Dance. Ha estat el final de les sessions perquè demà agafa l'avió cap a Barcelona.

Dance 2001 by ferran-nogues

Eduard Maluquer, Eivissa, setembre 2001

Quan estava a una banda de punk

El vespre del 24 d'abril del 99, la banda de punk barcelonina Electro Leprosilla va irrompre a l'acollidor i familiar Casal Font d'en Fargues (Barcelona), i va vomitar el seu art davant d'una gent que no en tenia cap culpa. Sembla que els va agradar, però. D'aquest "Stop" només en podeu sentir la meitat perquè la cinta comença tard, al mig del solo del meu cosí. Per sort, tenim el final.

No hi havia gaires bandes que toquessin punk i blues al mateix concert :-D

Tots tenim un passat.

Electro Leprosilla, filmats l'any 93

He passat les velles cintes de video originals d'Electro Leprosilla a DVD. Ha estst molt dur visionar-les: érem molt dolents, especialment als inicis l'any 1993. Bé, l'Alex Ojea ja era bo i l'Edu, malgrat que no feia meravelles, ho tocava tot correctament (que és justament allò que ha de fer el bon músic). Jo feia molt més del que hauria hagut de fer, i el Rugi... anava fent. Demano perdó a títol personal als espectadors d'aquelles quatre nits a l'Eixample Jazz Club. Estic mirant d'editar la filmació per poder treure'n algun fragment que no ens faci avergonyir i penjar-lo. El millor de tot, sens dubte, són les imatges. Amb el seu silenci.

Fèiem punk i no ho sabíem

Boomp3.com
Això és arqueologia. Probablement és de finals del 1993. Quinze anys ens contemplen. Una de les meves primeres composicions. Aquest enregistrament m'agrada especialment perquè se sent perfectament la pista de baix del meu cosí i perquè té un dels pocs exemples del meu sistema de fer un solo tocant tot notes falses (quan la barra de progressió arriba a la lletra i). Els sons de guitarres són sensacionals. Enregistrat amb una Fostex X-26 (per cert, n'he de comprar una de nova). Ara no podríem treure aquest so. Pretenia ser hard rock clàssic però setint-ho ara (el solo cacofònic, sorolls al mig de la cançó, el final...) m'he adonat que érem punk i no ho sabíem!