Supergrup: Miller, Duke, Colaiuta, Ritenour

Aquí tenim Marcus Miller al baix, George Duke als teclats, Vinnie Colaiuta a la bateria i Lee Ritenour a la guitarra. He intentat esbrinar si aquesta gent va fer cap disc però no he trobat res.

Una de Megadeth

Aquests dies estic sentint el darrer disc de Megadeth. No és una obra mestra, d'acord, però és un altre gran disc de thrash metal, que no és poc. Megadeth pertanyen a la primera generació de bandes de thrash, a inicis dels 80. El seu líder, Dave Mustaine, a banda de ser coautor de quatre joies del disc de debut de Metallica, és un supervivent (i tot un professional sobre l'escenari). El fet de ser el cap visible de Megadeth, i personatge polèmic per la seva personalitat i les seves declaracions, ha eclipsat les seves excel·lents habilitats com a guitarrista. No només els seus solos estan a l'alçada dels de Marty Friedman o Al Pitrelli, sinó que hi ha pocs músics capaços de cantar i tocar d'aquesta manera les complexes parts de guitarra del repertori de Megadeth.

Sovint es diu que el seu millor disc és Rust In Peace (1990) però jo sempre he preferit Countdown to Extinction (1992). Sentiu aquesta recent versió de la cançó que l'obria: això és un riff de thrash metal. La crítica actual idealitza aquella etapa de la banda però espero que amb els anys s'atorgui el mèrit que li correspon al que jo crec que és el millor disc de Megadeth, The System Has Failed (2004). Per a aquella ocasió, Mustaine va incorporar al grup el brillant guitarrista Chris Poland i els seus solos al llarg de The System Has Failed són creatius fins al punt que recorden Jeff Beck. Però aquella sessió va tenir a la bateria ni més ni menys que a Vinnie Colaiuta (feu una ullada a la seva discografia). El vídeo que he triat pertany a aquest disc (a les imatges apareixen els músics de la formació de Megadeth que va sortir de gira, no els que van gravar el disc).

Un de Jeff Beck

Jeff Beck, sempre introvertit i poc comunicatiu, ha començat el seu propi blog! Segueix de gira amb la increïble banda que inclou Vinnie Colaiuta a la bateria i l'extraordinària baixista de només 21 anys Tal Wilkenfeld.

A banda del DVD del Crossroads Guitar Festival 2007, aquesta banda es pot veure al DVD Jeff Beck - Performing This Week - Live At Ronnie Scott's (2007), que recull les actuacions que van fer els dies 29 i 30 de novembre del 2007 al club londinenc i que van tenir com a convidat especial en algunes cançons a Eric Clapton. Les dues nits van ser enregistrades i corre el pirada (amb qualitat de so professional) anomenat Exhaust Note.

De Tal Wilkenfeld és molt recomanable aquesta actuació a la televisió i aquest clínic de l'any 2006!

I especialment emotiva és l'aparició de Jimmy Page l'actuació de Jeff Beck el passat 5 d'abril a Cleveland (Hall of Fame) on podem veure Beck tocar un fragment d'Immigrant Song i Page acompanyar Beck's Bolero! També podeu veure les declaracions de tot dos i el breu discurs de Page lloant el seu vell amic durant la cerimònia que, per cert, va acabar amb una de les grans costellades que recordo i que podeu veure a Youtube: una (bona!) versió del Train Kept a Rollin' amb Metallica acompanyats per Jason Newsted, Beck, Page, Ron Wood, Joe Perry i Flea.

Five Peace Band, un supergrup de fusió

Gairebé per casualitat m'he assabentat de la recent formació d'aquest supergrup de jazz anomenat Five Peace Band: John McLaughlin (guitarra), Chick Corea (teclats), Kenny Garrett (saxo), Christian McBride (baix) i Vinnie Colaiuta (bateria). Cap d'ells necessita presentació. Tenen a punt de ser publicat el seu primer disc, Five Peace Band Live. Seleccions de Youtube: aquest tema de novembre del 2008 i aquesta jam d'Ankara,