The Dark Side of the Moon, 40 anys

Sí, sembla mentida: enguany celebrem els 40 anys de The Dark Side of the Moon, un dels discos més importants del segle XX pel que fa a la música, a l'estètica i al so. Sempre ha estat el meu preferit de l'època clàssica del grup. La influència del Dark Side ha estat immensa. Les seves dades de vendes i èxit són llegendàries. EMI va haver de dedicar una de les seves fàbriques només a fer còpies d'aquest disc degut a la gran demanda. Eren altres temps: la gent comprava bona música. Podeu plorar amb mi.

The Dark Side of the Moon es va enregistrar a finals del 1972 i principi del 73. És impressionant pensar que Pink Floyd l'any 1971 havien fet Meddle (1971) i tot seguit van enregistrar Obscured by Clouds (1972). Però és que durant el 1972 van elaborar la música del disc i la van va estar provant en directe fent concerts en què interpretaven el disc sencer tot i que la gent encara no el coneixia (els pirates d'aquests concerts es van fer famosos). Repeteixo: eren altres temps.

Ara s'ha fet una web oficial commemorativa del 40è aniversari de The Dark Side of the Moon.

Per cert, també és una bona ocasió per a recordar el famós fenomen anomenat popularment Dark Side of the Rainbow. Per als qui no el coneguin, es tracta de la sorprenent sèrie de coincidències de sincronia que es donen entre la famosa pel·lícula The Wizard of Oz i el disc The Dark Side of the Moon. Hi gent que ha dedicat temps a fer la comparació amb subtítols descriptius i el cert és que val la pena veure-ho.

The Piper At The Gates Of Dawn: 45 anys

Avui fa 45 anys que es va publicar el disc de debut de Pink Floyd, The Piper At The Gates Of Dawn (1967), considerat per molts com el disc més important del pop-rock juntament amb el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967), publicat el mateix any (de fet els joves Floyd i els consagrats Beatles es van conèixer personalment mentre enregistraven els seus respectius discos a diferents dependències dels llegendaris estudis Abbey Road).

S'han escrit rius de tinta, tant divulgatius com acadèmics, sobre aquest disc seminal. La seva influència perdura encara actualment. M'estalviaré els detalls sobre edicions, mescles i outtakes.

Els Pink Floyd que van fer aquell primer disc eren una banda comandada pel geni de Syd Barrett (1946-2006). Barrett va començar una espiral d'LSD que va propiciar una explosió creativa però que el va anar allunyant de la realitat i, en darrer terme, li provocà greus conseqüències mentals, forçant el seu allunyament de la música i una vida de solitud i reclusió.

El curiós és que Pink Floyd eren una banda dual: mentre que en directe es dedicaven a fer llargs desenvolupaments instrumentals destinats a crear ambients en consonància amb el seu pioner light show psicodèlic, en estudi van saber canalitzar i sintetitzar això en forma de cançons curtes, petits concentrats de creativitat pop psicodèlica amb aquell deliciós equilibri genuïnament britànic entre formalitat i excentricitat. Només una cançó de The Piper At The Gates Of Dawn, la instrumental "Interstellar Overdrive", amb gairebé 10 minuts de durada, reflecteix el que els Pink Floyd de Syd Barrett feien en directe.

Barret també ens va deixar uns sensacionals singles de la mateixa època de The Piper At The Gates Of Dawn, però que es van editar per separat: "Arnold Layne", "Candy and a Currant Bun", "See Emily Play", i "Apples and Oranges", totes igual de bones o millors que les caçons que trobem a The Piper At The Gates Of Dawn.

Si algú encara no coneix aquest disc, o no s'hi ha interessat perquè pensava que hi trobaria un grup de penjats fent sorolls en ple viatge psicodèlic, s'equivoca de ple. The Piper At The Gates Of Dawn és una peça d'orfebreria, treballada al detall, exquisida i imaginativa. Tot el pop britànic (com a mínim), des de Bowie fins a The Cure, està en deute, en major o menor grau, amb els Floyd de Syd Barrett i el seu The Piper At The Gates Of Dawn.

Coming Back To Life, acústic

Aquesta tarda he acabat Coming Back To Life una altra d'aquestes de prova per a repertori acústic, com l'I Won't Back Down d'ahir.

Animals: 35è aniversari

El 23 de gener de 1977 es va publicar Animals, el disc de culte de Pink Floyd. El millor secret de la seva discografia. Un disc fosc però intens. La música, la portada, les versions (íntegres) que se li han dedicat... es podria escriure un llibre només d'aquest disc. Si algú encara no l'ha sentit, que ho faci immediatament.

Pink Floyd: preparem la butxaca

Ho han fet a l'estil Pink Floyd. Una edició remasteritzada de la seva discografia amb edicions Immersion: caixes de luxe (6 discos en algun cas), farcides de material inèdit. Coses que ni els propis membres del grup sabien que existien, com la famosa versió de "Wish You Were Here" amb Stephane Grappelli (que es donava per perduda). Un somni per a qualsevol fan de la banda. Però això val pasta. Enguany en compraré un, si les coses van bé :-)

Si mirem els continguts de, per exemple, l'edició de The Dark Side Of The Moon ens farem una idea de la magnitud de la cosa:

DISC 1 – CD 1:
The Dark Side Of The Moon digitally remastered by James Guthrie 2011

DISC 2 – CD 2:
The Dark Side Of The Moon performed live at Wembley in 1974 (2011 Mix and previously unreleased)

DISC 3 – DVD 1, ALL AUDIO:
- The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in standard resolution audio at 448 kbps
- The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in high resolution audio at 640 kbps
- The Dark Side Of The Moon, LPCM Stereo mix (as disc 1)
- The Dark Side Of The Moon, Alan Parsons Quad Mix (previously released only on vinyl LP/8 track tape in 1973) in standard resolution audio at 448 kbps
- The Dark Side Of The Moon, Alan Parsons Quad Mix (previously released only on vinyl LP/8 track tape in 1973) in high resolution audio at 640 kbps

DISC 4 - DVD 2, ALL AUDIO VISUAL:
- Live In Brighton 1972: Careful With That Axe, Eugene (previously unreleased on DVD) Set The Controls For The Heart Of The Sun (previously unreleased on DVD)
- The Dark Side Of The Moon, 2003 documentary (25 min EPK)
- Concert Screen Films (60 min total): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975

Screen films play in stereo and 5.1 Surround Sound

DISC 5 – BLURAY, AUDIO+AUDIO VISUAL -AUDIO: The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in high resolution audio at 96 kHz/24-bit
AUDIO:
- The Dark Side Of The Moon, Original stereo mix (1973) mastered in high resolution audio at 96 kHz/24-bit
AUDIO VISUAL:
- Live In Brighton 1972: Careful With That Axe, Eugene (previously unreleased on DVD/BluRay) Set The Controls For The Heart Of The Sun (previously unreleased on DVD/BluRay)
- The Dark Side Of The Moon, 2003 documentary (EPK)
- Concert Screen Films (5.1 Surround Mix): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975
- Concert Screen Films (High Resolution Stereo Mix): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975

DISC 6 - CD3:
- The Dark Side Of The Moon 1972 Early Album Mix engineered by Alan Parsons (previously unreleased)
- "The Hard Way" (from ‘Household Objects’ project)
- "Us And Them", Richard Wright Demo (previously unreleased)
- "The Travel Sequence", live from Brighton June 1972 (previously unreleased)
- "The Mortality Sequence", live from Brighton June 1972 (previously unreleased
- "Any Colour You Like", live from Brighton June 1972 (previously unreleased)
- "The Travel Sequence", studio recording 1972 (previously unreleased) - Money, Roger Waters’ demo (previously unreleased)

40 page 27cm x 27cm booklet designed by Storm Thorgerson Exclusive photo book edited by Jill Furmanovsky 27cm x 27cm Exclusive Storm Thorgerson Art Print 5 x Collectors’ Cards featuring art and comments by Storm Thorgerson Replica of The Dark Side Of The Moon Tour Ticket Replica of The Dark Side Of The Moon Backstage Pass Scarf 3 x Black marbles 9 x Coasters (unique to this box) featuring early Storm Thorgerson design sketches 12 page credits booklet.

Waters, Gilmour i Mason

M'ha havia passat per alt. Els afortunats espectadors que el passat 12 de maig eren a l'O2 de Londres presenciant l'espectacle de Roger Waters sobre The Wall, van poder veure l'aparició per sorpresa (ja van anunciar a l'inici de la gira que això podia passar), de Sir David Gilmour per a interpretar Confortably Numb, i de tots tres membres supervivents de Pink Floyd al final de l'obra interpretant Outside The Wall. El DVD de la gira hauria de ser d'aquest concert. No us perdeu el breu discurs final de Waters.

An Introduction To Syd Barrett

An Introduction To Syd Barrett és un recopilatori de l'obra que va deixar el malaguanyat líder de Pink Floyd, amb aquesta banda i en solitari. L'atractiu del projecte és que David Gilmour, que va coproduir The Madcap Laughs (amb Roger Waters) i va produir Barrett, ha fet de productor executiu de l'àlbum i en col.laboració amb els enginyers Andy Jackson i Iddins Damon ha remesclat cinc cançons, incloent-hi 'She Took A Long Cool Look', 'Dominoes' i 'Here I Go'. David ha afegit el baix de 'Here I Go' (la versió original no en tenia) i l'equip també ha remesclat "Matilda Mother" de Pink Floyd.

El disseny gràfic ha anat a càrrec ni més ni menys que de Storm Thorgerson.

Les cançons són: Arnold Layne, See Emily Play, Apples And Oranges, Matilda Mother (2010 Mix), Chapter 24, Bike (totes de Pink Floyd), Terrapin, Love You, Dark Globe, Here I Go (2010 Remix), Octopus (2010 Mix), She Took A Long Cool Look (2010 Mix) (aka She Took A Long Cold Look), If It's In You (totes de The Madcap Laughs), Baby Lemonade, Dominoes (2010 Mix), Gigolo Aunt, Effervescing Elephant (totes de Barrett) i Bob Dylan Blues (de Wouldn't You Miss Me – The Best Of Syd Barrett). Tot el material ha estat remasteritzat dels màsters analògics per Andy Jackson de Tube Mastering.

També s'ha inclòs un tema instrumental de 20 minuts, 'Rhamadan', produït per Peter Jenner (mànager de Pink Floyd i de Syd Barrett), i que té una llista de músics que es perd a la boira del temps, tot i que hi ha qui diu que té congas de Steve Peregrine Took (Tyrannosaurus Rex). Serà un extra que es podrà descarregar amb el CD (via web), i també la versió iTunes de l'àlbum.

Sempre he pensat que Syd Barrett va ser un dels grans compositors de la música popular del segle XX (a banda d'un visionari) i el seu nom mereix estar al costat dels de Lennon, McCartney, Brian Wilson & co.

Ha tancat can Quimet

Bar amb molta història i moltes guitarres. Aquest article d'El País el descriu perfectament. Jo hi havia anat moltes tardes entre el 1989 i el 92. En recordo una d'històrica: hi vaig anar amb el Tato, ell duia un llibre amb la partitura (i tablatura, suposo) de... The Wall de Pink Floyd! El va posar sobre la taula, va agafar una de les guitarres que penjaven de la paret i el va tocar de cap a peus amb l'ajuda ocasional d'un servidor i de diversos gots de vi. Èpic.

Aquesta també n'és una bona descripció però no he trobat cap foto de can Quimet a internet més que aquesta.

Ha mort Richard Wright

Ha mort Richard Wright. No pertanyia a l'èlit de virtuosos del teclat com Keith Emerson, Rick Wakeman o Jon Lord però la seva contribució al so de Pink Floyd era bàsica. Un home creatiu, es va trobar a Pink Floyd en una postura similar a la de George Harrison dins dels Beatles: va haver de conviure amb dues personalitats molt fortes com són Waters i Gilmour. A banda de la reunió de Pink Floyd l'any 2005, Wright havia col·laborat recentment amb David Gilmour i són especialment recomanables els dos darrers llençaments en directe de Gilmour amb Wright a la banda, Remember That Night: Live at the Royal Albert Hall i Live in Gdańsk.

Coses que volen

Una escultura de Paul McCarthy que representa una caca gegant de gos, i que s'exhibia al jardí del Paul Klee Centre de Berna, va fer un vol de 200 metres i va aterrar a un camp proper. Una enorme caca voladora.

La notícia m'ha recordat la famosa anècdota de Pink Floyd: per a la foto de la portada del seu disc Animals (1977), van decidir lligar un porc inflable a les conegudes xemeneies de la Battersea Power Station (una central elèctrica londinenca) de manera que fes l'efecte que el porc volava per sobre de l'edifici. I el fet és que quan estaven preparant la cosa (existeix filmació), el porc es deslligà i, efectivament, va volar (lectura imprescindible per als qui no coneixen l'anècdota). Qui deia que els porcs no volen?

(Més informació: aquest article escrit pel propi Storm Thorgerson).

Dark Side of The Moon: més elegància

Darrerament parlo de discos sofisticats i elegants. Un cosí meu s'acaba de comprar una versió en doble vinil de The Dark Side of the Moon. Això és nivell. Personalment crec que és el millor disc de Pink Floyd i hauria d'estar entre els deu millors discos de rock. Avui he fet una audició amb auriculars de la versió SACD editada per al seu 30è aniversari. Com es podia fer sonar d'aquesta manera un disc enregistrat entre 1972 i 73? Els discos ja no sonen així. Volia incloure un vídeo per il·lustrar aquest post i he anat a topar amb la interpretació, arranjada per a l'ocasió, que la banda va fer a la seva fugaç reunió del 2005 al festival Live8 i, sincerament, crec que és la millor interpretació en directe d'aquest tema que Pink Floyd ha fet (i n'he sentit un bon grapat).