Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Judas Priest. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Judas Priest. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de juliol del 2012

Screaming For Vengeance, edició de 30è aniversari



Sí, m'he sentit molt vell quan he sabut que Judas Priest han preparat una edició del "Screaming For Vengeance Special 30th Anniversary Edition" (CD/DVD). L'edició d'aniversari inclou temes en directe i un DVD amb un concert a San Bernadino CA, l'any 1983.

Ara en quatre línies no sintetitzaré la importància que Judas Priest tenen dins del rock però sí que vull destacar Screaming For Vengeance com a disc sòlid, sense febleses, una gran col·lecció de cançons a càrrec d'un grup en el seu moment més àlgid. En aquella època Judas estaven establint els estàndards del heavy metal però discos com aquest, amb els anys, han esdevingut obres de rock clàssic.

Des del seu inici, amb una de les millors introduccions de disc que recordo, passant per Electric Eye, Riding On The Wind o You've Got Another Thing Coming. Un gran disc.

dijous, 25 d’agost del 2011

El Metal God fa 60 anys

Més celebracions: Rob Halford (el Metal God) ha fet 60 anys. Tots sabem que no canta com l'any 82 però encara pot oferir molt bons concerts amb Judas Priest. No és el moment ni el lloc per a definir la importància i la influència d'aquest personatge a la música popular del segle XX. Per molts anys. A la web de Judas Priest hi ha algunes fotos de la celebració de l'aniversari, amb un pastís ad hoc.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Judas Priest: gira de comiat



Judas Priest han anunciat la seva retirada. Formats l'any 1968, després de quaranta anys de carrera han decidit fer una gira de comiat anomenada Epitaph. És trist però crec que la decisió és encertada: el repertori del grup és un dels més exigents a nivell vocal, i Rob Halford, de 60 anys, deu ser conscient que, malgrat tot, és humà.

Aquests dies, en que tothom recordarà els clàssics de la banda, vull reivindicar un disc menyspreat per la crítica: Ram it Down (1988). Tot i que, efectivament, té alguna cançó prescindible, n'hi ha d'altres que, com Ram it Down, Hard as Iron o Blood Red Skies, mereixen ser al costat dels grans títols de la banda.