La veterana i simpàtica banda del hard rock progressiu té nou disc a punt: Into The Wild. Serà difícil superar el seu predecessor, Wake The Sleeper, un disc fresc i ple de bones melodies. De fet, el seu nou single, de moment, no m'acaba de fer el pes:
Encara faltava una cosa important. Deep Purple ja tenia "Made In Japan", els Rolling Stones havien publicat "Ger Yer Ya-Ya’s Out", i el "Live At Leeds" de The Who anava en camí d'assolir l'estatus de llegenda. Algú a can Heep (...) es va adonar que amb cinc discos d'estudi, Uriah Heep necessitaven el seu propi enregistrament en viu, preferiblement una edició amb una carpeta doble desplegable d'alt nivell, amb tots els ornaments.
I d'aquesta manera vam tenir "Uriah Heep Live '73", un dels directes amb millor començament que recordo: la veu del presentador (perquè antigament els concerts es presentaven) "Would you welcome please...", que donava pas a "Sunrise". I el final de concert és també dels antològics, amb aquella medley de rock and rolls clàssics.
Aquesta edició de 2010 no és altra cosa que la del 2008, però si algú (com és el meu cas) només té el vinil o el vell CD (retallat), aquesta és una bona ocasió per a recuperar el disc sencer, restaurat i amb material extra.
De tota manera, sempre que es parla d'Uriah Heep convé recordar que, malgrat que sempre seran recordats pels seus grans discos dels setanta, aquest grup té una discografia recent molt digna i en alguns casos, com "Wake The Sleeper", alguna obra mestra.
Deu anys després del seu darrer disc en estudi, la clàssica banda britànica torna a oferir-nos un disc de material nou i sortosament molt millor que el seu predecessor. Amb les dosis correctes de hard rock i rock progressiu, amb un so entre modern i 70s, és a dir, un clàssic en tota regla. Bones comosicions, bon so (s'agraeix poder sentir amb claredat el baix de Tervor Bolder), aquest Wake The Sleeper torna a posar el llistó ben alt i situa Uriah Heep dins del camí d'on mai s'haurien d'haver desviat.
