Kanye West amb sorpresa

No coneixia el tal Kanye West fins que avui el Jordi A., coneixedor de la meva devoció per King Crimson, m'ha fet arribar aquest breu però impactant video que té la seva història. El propi West diu que no és un video sinó "a movoing painting", i té raó. Em pregunto si a can Crimson coneixen aquesta peculiar utilització del seu famós 21st Century Schizoid Man. És clar que hi ha coses de menys repercussió però igualment curioses i fetes amb Hatsune Miku:

Crimson 80s: Indisciplina

Després d'haver-se dissolt inexplicablement l'any 1974, King Crimson es van reformar l'any 81 totalment renovats. Per a aquesta nova etapa, el seu líder i guitarrista, Robert Fripp, va reclutar el cantant i guitarrista Adrian Belew. Havent passat per la banda de Frank Zappa, David Bowie i Talking Heads, Belew aportava el toc de tècnica a la guitarra (però molt diferent a com tocava Fripp) i alhora una certa dosi de punk. Fripp també va incorporar Tony Levin, un baixista molt tècnic i igualment creatiu, i un dels pioners del stick bass. Fripp només va mantenir un membre dels antics King Crimson: el bateria Bill Bruford. De formació jazzística, als anys 80 va experimentar amb la percussió electrònica i en directe muntava un kit de bateria acústica amb tot d'accessoris electrònics.

Els Crimson dels anys 80 van posar en pràctica un particular sistema de treball. Els instruments havien de ser complementaris els uns dels altres: ni parlar-ne de tenir dues guitarres i el baix tocant tots el mateix. Cada instrument havia d'interpretar una part diferent a la dels altres instruments. Aquest Waiting Man n'és un bon exemple. També van posar en pràctica la polirítmia: les guitarres podien estar tocant en un compas mentre que la veu o la bateria ho feien en un compàs diferent. I Bruford va acceptar el repte de tocar sempre sense xarles. Una de les cançons més famoses d'aquesta formació de King Crimson era Indiscipline. La indisciplina la protagonitzava Bill Bruford, que sobre un patró rítmic estàtic improvisava una part de percussió que incloïa parts en compassos diferents. Belew muntava al seu costat una petita bateria i mantenia el ritme esoicament mentre Bruford feia dolenteries. Tot plegat amanit amb un simpàtic ingredient punk.

Aquesta filmació d'Indiscipline correspon a la darrera gira de la formació i ha estat inclosa al DVD "Neal And Jack And Me" que recull dos concerts sencers dels anys 82 i 84.

King Crimson a The Old Grey Whistle Test

He sentit moltes actuacions d'aquesta formació de King Crimson i acabo de descobrir aquesta que és de les millors. Només dues cançons del grup a l'actuació que va fer al famós programa de la BBC The Old Grey Whistle Test durant la gira de Beat (1982).

El primer és aquest Elephant Talk, una mica pixelat en aquesta versió que de Youtube. Robert Fripp, sempre seriós, distant i concentrat, en aquesta ocasió riu i fa broma! I el solo de guitarra de Belew és sensacional. L'altra cançó que he trobat d'aquesta actuació és un Frame By Frame, també d'allò més inspirat. Mai entendré com podien desfasar la melodia inicial de guitarres i tornar a sincronitzar-les sense perdre's. Llàstima que aquella nit no enregistressin un concert sencer per els hauria sortit el millor directe dels 80. Una formació insòlita amb un so únic. Qui deia que el rock progressiu és avorrit?

Carrer de King Crimson a Formentera

El Consell Insular de Formentera ha decidit de dedicar un carrer a la banda britànica King Crimson que al seu disc del 1971 "Islands" va incloure la cançó "Formentera Lady".

UKZ, el nou projecte d'Eddie Jobson

Efectivament, UKZ són Eddie Jobson, Trey Gunn, Alex Machacek, Marco Minnemann i Aaron Lippert. De moment han publicat l'EP Radiation. El grup sembla una barreja entre els King Crimson dels 90, una guitarra solista tipus Allan Holdsworth, un toc de Dream Theater i un altre de Porcupine Tree. No està malament. Espero que el disc tingui una mica més d'originalitat que la que veiem en aquest clip, però en qualsevol cas sempre s'agraeix poder gaudir d'un grup com aquest, amb un Jobson en plenes facultats. Per cert, algun dia veurà la llum el fallit disc de UK del 1997? Un altre dia en parlaré.

King Crimson despertarà el 2008

M'havia passat desapercebut. Aquest estiu, Robert Fripp va enviar un mail a la resta de membres de King Crimson (que encara deuen ser Belew, Levin i Mastelotto), amb l'assumpte: Awakening The Beast of Crim. Ha rebut respostes afirmatives per començar a assajar el 2008 però no ha fet pública la data concreta. Per celebrar-ho, procedeixo a sentir The Power to Believe, un dels millors discos de rock progressiu (n'hauríem de dir metal progressiu d'aquest disc?). Recordem que la bèstia resta inactiva des del 2003.