Soundgarden > Badmotorfinger

No ho sembla però ja fa més de vint anys que va aparèixer Badmotorfinger (i això em fa sentir mooooolt vell). Actualment pot semblar difícil d'entendre però en aquella època l'aparició de discos com aquest eren una veritable entrada d'aire fresc.

A inicis dels anys 90 encara hi havia la ressaca dels pitjors defectes i excessos dels anys 80. Encara retronaven les produccions grandiloqüents, amb aquelles reverbs, aquells teclats, on semblava que tothom volia jugar a ser Phil Spector. Aquells videoclips de Whitesnake, tant de maquillatge i perruqueria... I aleshores apareixen bandes com aquesta, que beuen del rock dur clàssic però sense ser barroques. A mig camí entre Black Sabbath i el punk, però sense aquella cosa postissa i fàcil de Nirvana (sé que em guanyaré alguns retrets per dir-ho).

1991 i Soundgarden van i deixen caure aquest disc, amb la seva complexitat rítmica, amb la seva agressivitat calculada, amb un so cru però treballat. Allò va fer un impacte. Van publicar el disc i van sortir de gira com a teloners de Guns N' Roses a la gira del Use Your Illusion. Imagineu-vos: Axl Rose en plena megalomania decadent (ja aleshores), cantant November Rain al piano i fent evident l'eternitat que separava tot allò de l'Appetite For Destruction. Compareu-ho amb el que oferien els teloners:

Reunió de Soundgarden

A hores d'ara ja ha fet la volta al món el breu anunci que Chris Cornell va fer al seu Twitter tot just començat el primer dia del 2010.

Paul Anka va fer una versió swing de Black Hole Sun l'any 2005. Steve Lawrence i Eydie Gormé en van fer una de més deliciosa encara l'any 1997. La més interessant, sense dubte, la del Brad Mehldau Trio (està dividida en tres parts, la segona extraordinària). Però no us perdeu aquest Black Hole Sun en versió 8bit :-D

A Cornell no se li perdonarà mai haver perdut el temps durant tots aquests anys amb una mediocre carrera en solitari però aquesta reunió és una gran notícia.

Dues versions de Rusty Cage

Gran cançó del disc Badmotorfinger de Soundgarden. La veritat és que esperava trobar millors versions en directe pel que fa a la veu. Chris Cornell no és un bon cantant de directe però el grup en conjunt sonava impressionant, tal com es veu en aquesta filmació de Seattle l'any 1992. Per qui ho vulgui, aquest és el clip original de la versió d'estudi.

I també cal sentir aquesta curiosa versió que va enregistrar Johnny Cash amb la col·laboració de Tom Petty.