Pat Metheny acústic

Pat Metheny va enregistrar l'any 1978 New Chautauqua, un disc de cançons en format acústic. És un dels enregistraments més elegants, suaus i relaxants que he sentit. Ideal per a una tarda d'estiu. Amb excel·lents composicions:


I enguany Metheny publicarà un altre disc acústic, What's It All About, en aquest cas de versions. Versions passades pel filtre Metheny, naturalment. Més íntim i sobri encara que New Chautauqua. A la seva web hi ha vídeos d'algunes peces del disc i una breu entrevista:

El darrer Michael Brecker

Aquests dies estic sentint "Pilgrimage", el darrer disc que va enregistrar Michael Brecker, ja malalt, abans de morir a causa de la leucèmia. La formació que l'acompanya és absolutament de luxe: Pat Metheny a la guitarra, John Patitucci al baix, Jack DeJohnette a la bateria i les tasques de piano se les reparteixen Herbie Hancock i Brad Mehldau. Jo diria que, a banda del saxofonista, qui destaca clarament és Metheny i no només per les seves parts solistes sinó per la seva feina global. Les composicions (totes de Brecker) són molt bones i el nivell d'execució és el que s'espera d'aquests músics de primera línia.

Pat Metheny - la garantia

Pat Metheny és aquell guitarrista incansable, mirat amb recel per part dels amants del jazz més tradicional, però vist com a massa elegant i melòdic per part dels amants de la música més extrema (els que no han sentit la bestialitat de Zero Tolerance for Silence). Acom,panyat del seu fidel pianista, l'elegantíssim Lyle Mays, aquest home fa anys que no publica un disc fluix. Personalment em quedaria amb dos directes, Travels (1983) i The Road to You (1993). Com a discos d'estudi, recomanaria dos enregistraments recents: Imaginary Day (1997) i The Way Up (2005). Ordre i pau espiritual. I garantia de qualitat.