Dos llibres

Soler, Josep: "J. S. Bach. Una estructura del dolor"
978-84-7774-438-2


Ball, Philip: "El instinto musical. Escuchar, pensar y vivir la música"
978-84-7506-924-1

Concentrat de Bach

Bach és el principi i la fi de totes les coses. I suporta tot el que li facin: des del tractament electrònic de Walter (després Wendy) Carlos fins al jazz de Jacques Loussier.

Sempre m'han agradat les seves grans obres corals: l'Oratori de Nadal, la Passió segons sant Joan, etc. I Bach en té prou amb un petit conjunt d'instruments per a crear un clima de magnificència (això sempre m'ha meravellat), tal com fa, per exemple, als Concerts de Brandenburg.

Però a mesura que passen els anys tendeixo a quedar-me amb les obres per a un instrument sol. Crec que és aquí on l'oient pot concentrar la seva atenció en la música pura, despullada de tot ornament, i tanmateix aquestes obres d'un sol instrument són com un concentrat de Bach que conserva totes les seves propietats.

Són molt conegudes les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) però se'n sol fer una interpretació massa romàntica per al meu gust. Però a mi m'agraden especialment les Sonates i Partites per a violí sol (BWV 1001-1006) i concretament la versió de Schlomo Mintz és sensacional.

Felix Prohaska i els Concerts de Brandenburg

Per a parlar d'aquest disc, com deia en Mikimoto, cal posar-se dret. Com si parléssim del Made In Japan o del Kind Of Blue.

Això és un enregistrament mític dels sis Concerts de Brandenburg de Johann Sebastian Bach. Es va fer al març del 1956 per part d'un dream team format per l'Orquestra de Cambra de l'Òpera de Viena dirigida per Felix Prohaska i amb uns músics de luxe com ara Anton Heiller o Nikolaus Harnoncourt.

Dels Concerts de Brandenburg no cal parlar-ne. He trobat una excel·lent web en català dedicada a Bach, on hi ha un molt bon text sobre aquesta obra cabdal de la música universal.

No sé per què les interpretacions de l'obra de Bach en general (i això passa sempre amb els Concerts de Brandenburg), es fan a la romànica, amb abús del rubato i jo això només li ho perdono a Glenn Gould. L'única versió dels Concerts de Brandenburg que no es permet aquestes llicències i que manté un tempo ferm com una roca és aquesta de Prohaska.


Aquest és un enregistrament original de la Vanguard però jo el vaig conèixer gràcies a mon pare que tenia una meravellosa edició de la difunta Belter que podeu veure a la foto i que té una extensa explicació sobre l'obra, l'enregistrament, els músics que el van fer, la complexitat de l'execució de determinats passatges, etc. El CD que podem adquirir actualment només té una breu explicació que no fa justícia ni de lluny a l'obra i tampoc als seus intèrprets.

He trobat una crítica del disc feta per John Greene però coincideixo plenament amb la de Paul Shoemaker que diu que "The venerable Prohaska recording will still be cherished by some as the finest version ever done".

He vist que la mateixa colla també va enregistrar aquestes suites de Bach. Caldrà sentir-les.

Johann Sebastian Bach - Die Cembalokonzerte

Johann Sebastian Bach - Die Cembalokonzerte 3CD Trevor Pinnock - The English Concert - Ogg 256kbps: Johann Sebastian Bach - Die Cembalokonzerte 3CD T. Pinnock - The English Concert - Ogg 256kbps by Pigosan.zip