Filmació: Faith No More a Brasil 2011

Faith No More a Brasil 2011. Concert sencer i filmació professional. No us perdeu l'inici. La sonorització és seca i amb la guitarra massa baixa però això permet gaudir del baix de Billy Gould en tot el seu esplendor. Mike Patton està impressionant. No sé com pot cantar així tota una gira (i llarga), a la seva edat. Fa una cançó en brasiler, agafa una de les càmeres i canta mentre va filmant ell mateix el concert, vaja, 100% Patton:

Filmació de Faith No More al Hurricane Festival

Han aparegut a Youtube set cançons de l'inici del concert que Faith No More van oferir el 20 de juny del 2009 al Hurricane festival d'Alemanya. Filmació professional en espectacular estèreo. Llàstima no tenir el concert sencer.
Reunited
Caffeine
Surprise! You're Dead!
Introduce Yourself
Epic
Fuck You (Lilly Allen) + Chinese Arithmetic
We Care A Lot

Blog i Twiter de la reunió de Faith No More

Ja hi ha blog sobre la reunió de Faith No More: Faith No More 2.0 (i també tenen Twiter).

Faith No More: videos de la Brixton Academy

Ja corren alguns videos de Faith No More a la Brixton Academy del passat 10 de juny, pràcticament tots amb un so molt dolent. L'excepció és aquest Stripsearch amb una intro sorpresa. Està dividit en dues parts: --1-- i --2--.

Era el primer show en 11 anys i el comencen amb aquesta versió de Reunited. Quan el punk es vesteix de seda. Només Faith No More poden fer una cosa així.

Crònica del concert i fotos a My Brixton.

Tornen Faith No More

Faith No More han anunciat mitjançant un comunicat a la seva web oficial que han decidit reunir-se (la formació que va enregistrar el seu darrer disc):

we find ourselves at a moment in time with zero label obligations, still young and strong enough to deliver a kickass set

De moment faran una gira europea. FNM van tenir la mala sort d'agafar el grunge a meitat dels 90. Un grup que sortia encorbatat a escena amb una actitud punk no encaixava en l'estètica "alternativa" de l'època. Els seus dos darrers discos, King For a Day, Fool For a Lifetime (1995) i Album Of The Year (1997) van ser molt injustament tractats per la crítica. Una gran notícia.

Recomanables de Youtube: Ashes To Ashes (Londres 1997), Epic (Londres 1990), i com a curiositat les sessions d'Angel Dust!

Per altra banda els membres de Soundgarden, sense Chris Cornell, han fet algun concert informal. Tenint en compte que el darrer disc de Cornell sembla ser horrible (no seria sorpresa), podem tenir esperances.